(Maragall dimissió) STEPV impulsarà un acord social per exigir al PP que complesca les sentències dels tribunals

Comunicat del sindicat STEPV en relació a la sentència del Suprem , que tanca totalment la possibilitat de secessionisme lingüístic legal.

STEPV ha presentat en roda de premsa la sentència del Tribunal Suprem que falla a favor del Sindicat sobre la necessitat d’incloure en les convocatòries d’oposicions de primària i secundària la llicenciatura de Filologia Catalana com a titulació per a l’exempció de la prova de valencià. En la roda de premsa hi han intervingut Alfons Esteve, membre de STEPV a la Universitat de València, advocat i tècnic lingüístic; Vicent Mauri, membre del Secretariat Nacional de STEPV; i Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que, juntament amb STEPV, també ha presentat nombrosos recursos per aquest tema.

La Generalitat Valenciana ha anunciat que recorrerà al Constitucional la sentència del Suprem, tot i que, per al Sindicat no hi ha cap base jurídica per a presentar un recurs perquè no atempta contra cap dret fonamental de la Constitució. Per això, el Sindicat anima a l’administració perquè presente el recurs al Constitucional, que fallarà amb tota seguretat en contra.

Seguidament, resumim el contingut de les intervencions de la roda de premsa: 

Al llarg del seu mandat el Govern Valencià del PP ha mantingut un conflicte permanent amb el món acadèmic i de l’ensenyament. L’exemple més clar de fins a quin límit han crispat la societat el tenim en la grandíssima resposta que aquesta política va tenir el dissabte passat, 29 de novembre, entre tots els sectors implicats en l’ensenyament: moltes desenes de milers d’ensenyants, personal de l’administració, pares i mares, i estudiants manifestant-se pels carrers de València contra la política educativa d’aquest Govern.

Aquest conflicte permanent ha estat especialment virulent contra les universitats i també contra l’entossudiment a no reconèixer la titulació de Filologia Catalana, tot i que, des fa més de 15 anys és l’única titulació universitària existent. Tot això, però, ha costat a la Generalitat 20 sentències des del 2002 en contra de les seues pretensions. Les dues darreres del Tribunal Suprem: una, de fa ben pocs dies, a favor del manteniment del nom de català en els Estatuts de la Universitat de València contra les pretensions de supressió de la Generalitat, i l’altra, la d’ara, referent al no reconeixement del títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents, i de la qual ara us donarem els detalls.

Història del procés

Amb l’aprovació del Decret 62/2002, de 25 d’abril, pel qual es regula l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i provisió de llocs en la funció pública docent no universitària (requisit lingüístic per a poder ser mestre o professor), la Generalitat Valenciana establia la necessitat de conèixer la llengua pròpia per a accedir a la funció pública docent i que aquest coneixement tingués la categoria de requisit i no sols de mèrit. El Decret, però, deixava en mans de la Conselleria de Cultura i Educació la concreció final del nivell d’exigència per a cada lloc de treball i fins i tot els procediments pels quals es du a terme l’acreditació objectiva del requisit lingüístic. 

I la Conselleria de Cultura i Educació per mitjà de dues ordres de 8 maig de 2002 (repetides després cada any sense cap canvi) va convocar els concursos oposició per a l’ingrés en la funció pública docent no universitària i va regular el procés per a l’acreditació dels coneixements lingüístics. En les bases d’aquestes ordres s’establia que “queden exempts de la prova de coneixement dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, els aspirants que acrediten estar en possessió d’algun dels títols, certificats o diplomes relacionats en un annex de l’Ordre”. En el cas que els aspirants no tinguen cap d’aquests títols o certificats, han de fer una prova per demostrar els seus coneixements de valencià. 

Ara bé, enterbolint aquesta mesura positiva en la seua línia habitual, el Govern Valencià, en aquests annexos on es regulaven els títols, certificats i diplomes que serveixen per a acreditar el coneixement de valencià, hi va excloure deliberadament de la relació l’únic títol universitari existent, el de llicenciat en Filologia Catalana, i s’havia encapçalat la llista amb un títol de llicenciat en Filologia Valenciana que no existeix ni ha existit mai. Amb això, van quedar exclosos del procés selectiu els llicenciats en Filologia Catalana que no van voler passar l’examen de llengua, atès que formalment no tenien acreditat el coneixement del “valencià”. 

Aquestes ordres i les successives de cada any han estat impugnades per part de STEPV, i també per altres entitats i opositors a nivell individual. Aquests recursos són els que han motivat fins a 14 sentències del TSJ valencià contràries a la Generalitat Valenciana i on es reconeix, tot seguint la doctrina del Tribunal Constitucional (Sentència 75/1997, de 21 d’abril) la unitat de la llengua catalana.

La sentència d’ara és la Sentència de 29 d’octubre de 2008, del Tribunal Suprem, arran d’un recurs de cassació interposat per la Generalitat Valenciana, contra la sentència de 16 d’abril de 2004 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (dictada en el recurs 1120/02) en la qual el Tribunal valencià estimava el recurs contenciós administratiu promogut pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV) contra les ordres de convocatòria de proves selectives per a l’ingrés al cos de mestres i professors de secundària de 2002, en els quals, com ja hem dit, no es reconeixia el títol de Filologia Catalana per a l’exempció de la prova de valencià.

 

Conseqüències de la sentència

Les conseqüències jurídiques d’aquesta sentència són:

1. El Tribunal Suprem estableix ja jurisprudència en el reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de valencià: tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant normes que ignoren aquesta equivalència.

De fet, aquest Tribunal s’havia pronunciat ja a favor de la unitat de la llengua catalana i del reconeixement del valencià com a part d’aquesta. Ho ha fet ja en dues ocasions:

a) Contra la deshomologació de títols administratius de llengua (els que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i els òrgans anàlegs de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear) que el PP va imposar als pocs mesos d’arribar al Govern de la Generalitat.

b) Fa unes poques setmanes, respecte de la denominació llengua catalana com a equivalent de valencià en els Estatuts de la Universitat de València.

Però aquesta és la primera sentència del Tribunal Suprem espanyol respecte del reconeixement del títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents no universitaris. Totes les sentències anteriors referides al reconeixement de Filologia Catalana com a títol que acredita el domini del valencià són de la instància immediatament inferior, la del Tribunal Superior de Justícia valencià. Aquesta és la primera de les sentències que la Generalitat va perdre davant el Tribunal Superior de Justícia valencià i contra la qual va presentar recurs que arriba al Tribunal Suprem i perd també.

2. La sentència recull expressament la legalitat del nom de “llengua catalana” i que en cap cas aquesta denominació és exclosa per l’Estatut d’Autonomia. Així, en el fonament jurídic tercer s’afirma literalment: 

“La primera idea que asume la sentencia recurrida [...] es la siguiente: que debe darse una respuesta negativa a la cuestión de si la denominación “lengua valenciana”, empleada por el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, tiene carácter excluyente e impide el uso de cualesquiera otras, con referencia obviamente a la “lengua catalana”(...).”

3. L’exclusió del títol de Filologia Catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària al dret. Això és el que diu amb claredat meridiana el fonament de dret tercer:

“sí lo es [contrario a derecho] la exclusión o el silencio que en ellas [las convocatorias] existe sobre la equivalencia que debe otorgar-se a las titulaciones y certificados de filología catalana i filología valenciana.”

4. Un tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per no reconèixer la unitat de la llengua i l’equivalència de denominacions català i valencià.

 Com hem dit, fins ara en la resta de sentències perdudes pel Govern valencià del PP (19, aquesta és la que fa 20), els tribunals no havien condemnat mai la Generalitat Valenciana a les costes del procediment, encara que el Tribunal Superior de Justícia valencià sí que havia fet dos advertiments contundents en les darreres sentències. 

5. El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació, si en la propera convocatòria d’oposicions desobeeix aquest manament judicial i no reconeix el títol de Filologia Catalana, ja que és ell qui signa les ordres de convocatòria d’oposicions.

Les conseqüències polítiques de la sentència són:

1. Es tanca ja totalment la possibilitat de secessionisme lingüístic legal. La Generalitat no podrà dictar normes jurídiques que vulneren la unitat de la llengua, perquè totes les instàncies jurisdiccionals han sentenciat contra les seues pretensions i les sentències ja són fermes en totes les matèries: títols administratius de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, estatuts de les universitats valencianes, acceptació de Filologia Catalana per a acreditar el domini del valencià. Qualsevol incompliment podria derivar en prevaricació.

2. Posa al PP en rebel·lia legal i al marge del respecte institucional si continua aprovant legislació secessionista en el terreny lingüístic. 

3. Demostra als ciutadans que el PP utilitza les institucions i la Justícia com a camp de batalla ideològic i per això no dubta de gastar centenars de milers d’euros dels contribuents valencians. Quants diners hem pagat els contribuents per aquestes 20 sentències que els governants del PP han decidit ignorar, en temps i despeses d’advocats i de jutges? 

4. STEPV impulsarà un acord de tots els sindicats, entitats cíviques i partits polítics per exigir al PP que no se situe al marge de la llei i complesca les sentències dels tribunals i els dictàmens de la institució de la Generalitat de referència lingüística: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El PP i el Govern valencià hauran d’optar pel respecte a la legalitat i les institucions o per quedar aïllats en l’anticatalanisme extremista i antiinstitucional.

Sindicat de treballadors de l´ensenyament del País Valencià (STEPV)