15 d’agost 2007

(Maragall dimissió) Tast de realitat a Navarra, i l´hora d´un nou periode constituient català

La desconnexió d´uns dies al pirineu navarrès, no treu que en la quotidianeitat de descobrir innombrables municipis de Nafarroa(irurita,lesaka,ziga,etxalar,deba,zugarramurdi,sunbilla..) i superar fronteres creades pels estats espanyols i francès per Irún i endinsar-nos a Euskadi nord a St.jean de Luz, hendaia, biarritz..) deixi de fer-se una fotografia de la realitat politica des de la quotidianeitat. Un euskadi nord, hiperturistic que abraça manades de turistes francesos d´amunt que inunden de cotxes platges i els seus entorns, contrassta amb pobles pirinencs navarresos, que es palpa un euskera quotidià com al País basc, que també en la zona es senten..
A nivell polític, i sense buscar-ho, a tall d´exemple, anant a un forn de pa a Lesaka diumenge, entra un habitant jubilat que té el tot terreny en doble fila , i li demana allà a coneguda que de què era la concentració del dia 22, i tot i preguntant l´home méxplica que resulta que al poble del costat, Etxalar, a les municipals va elegir un alcalde d´ANV, d´una d´aquelles llistes que no va ilegalitzar gairebé per atzar, ja que a Lesaka, un poble de 2500 habitants en van ilegalitzar 2 llistes! , doncs com deia resulta que per fer concentració per protestar per ilegalització de llistes del poble, ara, i ho trobo juridicament molt fort, resulta que l´alcalde elegit democràticament de Etxalar per anar a concentració d´una de les llistes ilegalitzades a poble veí...el citen ara a l´Audiencia "Nacional" a Madrid, per a veure, si de passada també se´l carreguen a ell ,tot i ésser elegit democràticament i legalment. Increible. Algú s´imagina que això passés a qualsevol municipi dels països catalans, per assitir a una manifestació de qualsevol tipus?? Realitat pura i dura. I hi ha pobles sense llistes i el PP al fer llista fantasma, amb pocs vots, tot i tenir més vots nuls llista ilegalitzada, governen en solitari igualment, i ni tan sols coneixer el municipi, com a Ondarroa, entre altres.
Malgrat tot, els paisatges, la verdor, els camins de ronda i vies del tren per passejar i rius que els envolten, la gastronomia, conviden a anar-hi, malgrat els dèficits democràtics, que als Països catalans, com ja li va passar a ERC a la transició que no va poder presentar-se amb sigles pròpies, dubto que ho veiessim amb la indeferència, d´un estat espanyol, que sigui PP o ara PSOE, pot decidir alterar realitat social a cop de ilegalització de llistes electorals, quan un dels principis rectors de la democràcia és el dret a participar-ne i ésser elegit en base als principis democràtics, que per cert, no són respectats a moltes persones de la zona a Navarra, per presumptes imputacions d´algun membre, com també passa a Euskadi. I en quan al cas del PSN, la decepció comença pels seus mateixos, ja que a Navarra, el canvi d´UPN per bloc progresista amb Nafarrroa Bai era vista com una opció de canvi de règim, com va passar a Catalunya amb el primer tripartit, després de 23 anys de CIU.
La imposició del PSOE al PSN, serà la mort del darrer, a menys que facin moció de censura pasades les generals, i és que s´utilitza Navarra per vendre espanyolisme del PSOE davant del PP a la majoria d´Espanya, pura mesquinesa politica i nul respecte de la voluntat navarresa, calcat a la voluntat del PSOE que va intentar que fes el PSC. Un missatge clar al PSC, el federalisme, si no ho tenien clar, és mort pel PSOE. El PSC, serà la propera victima, si no és que les seves bases es subleven a temps. Que aprenguin la lliçó de Navarra. O es desfederen, o ja poden pensar a fer un grup parlamentari propi a Madrid. La guerra oberta PSOE-PSC acaba de començar, pensant-se Zapaatero que els "seus" votants borregos del PSC li donaran la majoria absoluta a les properes. I aquí vindrà la sorpresa ja que li poden fer un vot de càstig progresista cap a ERC o IC al març, pel maltracte pressupostari del PSOE en infraestructures, com ja feia Felipe González.
I es que l´actitut inexistent com la compareixença de la ministra Alvarez, amb unes bones intervencions tant d´ERC, que en Joan Puig, va ésser exemplaritzador amb lo del senyorito andalús i un fet que no es diu de que les mancances de RENFE afecten al benestar social , el temps i la salut dels usuaris, així com exemplaritzar el dèficit fiscal de 50 milions al dia o 20.000 milions d´euros a l´any, així com titllant encertadament Zapatero com el nou Mister Marshall al venir a Catalunya, demanant a CIU que es negués a donar suport a pressupostos, si no es respecta infraestructures, enlloc de fer lo de sempre d´acceptar caramelets d´esmenes, donen nota alta a ERC, en aquest cas. Ara bé, la unanimitat catalana amb ERC,CIU i IC, tant de bo fos en altres casos. Però ZP no es mereix rebre suport dels pressupostos sense avenços reals de sobirania. La societat està cansada de politiqueria. Moltes paraules, i a sobre el que volia rebentar l´estatut, el President d´ENDESA i amic d´Aznar, Manuel Pizarro, a sobre li passa al mort a REE i aquesta que és regulada per l´estat, li torna la pilota. I la casa i el país per escombrar. Algú s´extranya que el Centre d´Estudis d´Opinió digui que el 60% dels catalans estigui insatisfet de la politica dels seus representants? O hi ha solucions concretes, o la ciutadania donarà definitivament l´esquena a la política amb abstenció massiva, i sovint amb raó.
És l´hora que els lideratges morals de la societat catalana aterrin en els dirigents politics, per tornar la confiança de la societt amb els seus representatns. I això, i aquest és el mal endèmic, molts representants caalans és entrar en el debat posposar: cal obrir un enfrontament institucional amb l´estat. O es desballesta o es autogestiona des de la Generalitat amb recursos i competències plenes.
És la fi del peix el cove, és l´hora d´espolsar les submissions i d´afrontar arremangar-se cap a un nou periode constituent català. Des de la base, empès per la societt civil, que s´acompanyi de la societat civil a fer el que fa temps hauríem d´haver fet amb Espanya: PLANTAR-NOS I FER LA NOSTRA. A Escòcia ja van per feina . A què esperem a engegar també el procés? Qui ho faci, tindrà el suport de a gent desenganyada de l´actual classe politica, del sobiranisme desencisat, del socialisme català maltractat del PSOE i dels catalanistes que volen un país millor, perquè Espanya podem ésser bons veïns. Per a molts espanyols ens veuen ja com un llst. I nosaltres igual. Doncs anem per feina. Espanya està en un camí cada cop més escleriòtic. No pot controlar els subordintas i imposa a cop de decret, a cop d´ús judicial, etc. I això per sort de les nacions de lé stat, cada cop li anirà me´s a la contra, perquè fara que me´s gent no sigui indiferent i faci el pas a la sobirania.I en aquest sentit, ERC, hi ha molta feina a fer i buscar els lideratges desacomplexats i de noves generacions que no tinguin pors per encarar el procés .