19 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Salaris: comparativa estatal amb Unió Europea i informe sous de la dona a Catalunya demolidor

Si mirem dades de la taula facilitada per l´Oficina Estadística de les Comunitats Europees en el seu informe Eurostat 2005 difós via blogoempresa , deixa clar que la mitja estatal als treballadors/es ens deixa lluny d´europa en quan a salaris davant dels preconitzadors de la moderació salarial, vinguin des del sindicalisme espanyolitzat o la patronal espanyolitzada d´aquí i d allà, que com no, rep la benedicció injustificada de les dades per part del ministre d´economia del PSOE, Pedro Solbes, en moments de màxims beneficis empresarials:


Activitat Econòmica Euros/any Estat espanyol Euros/any altra estat de la UE
Intermediació financera 36.948 59.195 Luxemburg
Prod/Distrib. electricitat, gas i aigua 34.125 59.105 Luxemburg
Transport, emmagatzament i comunicacions 23.206 38.586 Luxemburg
Industries estractives 22.843 56.507 Països Baixos
Act. sanitàries i veterinaries, serveis socials 21.015 50.042 Regne Unit
Industries manufactureres 20.410 36.943 Regne Unit
Educació 18.751 Sense dades
Serveis personals* 18.135 Sense dades
Comerç** 17.244 31.137 Suècia
Act. immobiliàries, serveis empresarials 16.702 40.558 Regne Unit
Construcció 15.304 36.546 Regne Unit
Hosteleria 12.873 24.703 Finlandia
Salari mitjà general 20.438 34.412 UE- 15

Si aquest fet hi afegim la realitat no sovint reflexada als mitjans, que a nivell estatal hi ha un 19% de pobres, o sigui, de prop de 9 milions de persones que sobreviuen amb menys de 523 euros al mes, la congelació salarial, mentre els beneficis de les empreses cotitzades a borsa i en especial immobiliàries i banca creixen any rere any, la pobresa estructural no para de créixer, i hi ha més rics en menys mans, afegit augment de l´euribor , l que ve a ser el mateix que un sou menys l’any per a més de deu milions de treballadors estatals (la mitjana és de 1.549 euros/mes segons dades d’Hisenda). El culpable? L’Euribor que es manté implacable en els increments, un mes darrere l’altre. A finals de juny ja assolia el 4,506%, en data d’ahir ja arribava al 4,588% amb una mitjana de juliol a 4,565%, posa el limit l´endeutament familiar.

I a nivell de gènere, hi ha a Catalunya a més un informe demolidor: les dones guanyen un 66,6% de sou respecte al dels homes,en dades del 2002 , pitjor que dades estatals, que arriben el 71,1%, per tant més desigualtats salarials de gènere a Catalunya. Un 37,6% de les dones assalariades tenen educació superior, però només el 26,3% ocupen llocs de treball on es requereix aquest nivell de competència, donant una diferència d’11,3 punts. En dades de l´informe, a Catalunya, l’any 2002, les dones van guanyar, de mitjana i en termes anuals, 15.994,63 euros, 227,07 euros més que la mitjana de l’Estat (15.767,56 euros).

Hi ha una dada encara més alarmant de l´informe del Govern català, el diferencial de l´IPC Català amb l´espnayol, hauria de fer que el salari femení català fos major, però, cal destacar que el salari horari de les dones catalanes (7,42 euros) és inferior al de les dones espanyoles (7,45 euros), fet que no es correspon
amb el signe del diferencial d’inflació que té l’economia catalana respecte de l’espanyola (de +0,2 dècimes l’any 20023). Si el nivell de preus és més elevat a Catalunya que a Espanya, seria econòmicament més lògic que el salari per hora cobrat a Catalunya fos també més elevat que el
cobrat a Espanya, com així succeeix en el cas dels homes (9,96 euros de mitjana catalana enfront dels 9,23 euros de mitjana de l’Estat).

Caldria difondre l´informe per trobar l´arrel de múltiples problemàtiques socials i desigualtts salarials, del llarg camí cap a la plena igualtat que encara queda llunyà i que l´informe del Govern, en aquest cas és acurat, tot i mancar dades més actuals, posa de relleu les mancances de l´ocupació femenina a Catalunya.

2 comentaris:

Paumania ha dit...

He estado repasando los links de blogoempresa.com, por mera curiosidad, ya que me gusta saber que uso se da a los datos que vamos soltando.

En primer lugar, y al margen de las cuestiones políticas que plantea tu blog, creo que no deberías ofrecer una información tan sesgada.

La comparación estatal-regional que haces no es más que ilusoria, ya que, como bien sabrás, el conjunto del país no sirve para hacer de tan distinta dimensión. Quiero decir, que si comparamos algo, debe ser mediante realidades y magnitudes similares (país- país, comunidad- comunidad, ciudad- ciudad). La razón es evidente, ya que dentro de nuestro país (me refiero al de todos), existen desigualdades entre regiones.

Si querías comparar, deberías haberlo hecho con realidades similares (por ejemplo, por comunidades), y así verías que Catalunya, si bien tiene un comportamiento más que aceptable económicamente hablando, aún tiene carencias para alcanzar la posición que ocupan comunidades como la madrileña, la vasca o la navarra, por ejemplo. Haciendo piña con el sur de España, es normal que los resultados no sean válidos.

Por otro lado, deberías especificar que esos salarios en tabla son los comparados entre los sectores de la economía española en su conjunto y los salarios que se observan de máximo en el conjunto de la UE. No son comparaciones aleatorias, como pudiera parecer.

Quizá, para tu reivindicación nacionalista, sería bueno comprobar que los salarios en Catalunya son comparables a los de Italia, Francia o Irlanda, de media, aunque, como siempre, habría que desglosar estos datos por regiones.

Lo único que quiero decir es, que para hacer comparaciones de distintas realidades, debemos armonizar los datos para que la información sea válida. Es la primera norma de la inferencia esta´dística, y eso seguro que lo enseñan en todas la Facultades, incluídas las de Catalunya ;)

Paumania ha dit...

Por cierto, se me olvidó comentar algo.

No sé de dónde te has sacado que hay en España un 19% de personas que sobreviven con 523 € al mes, o menos, porque siendo el SMI de 570 €, es evidente que nadie ganará menos de esa cantidad. Por otro lado, sólo el 1% de los trabajadores ganan el SMI, y hablamos de gente sin experiencia ni formación, en el trabajo peor remunerado que pudieras imaginar, por lo que califico este dato de patraña.

Seré el primero en decir que la cosa es mejorable, y más después de haber pasado una temporadita en Europa, pero también diré que las cosas no están tan mal como quieres hacer creer.

Te recomiendo viajar mucho, que eso suele curar la ceguera nacionalista que algunos sufren en este país.