(Maragall dimissió) Valoracions Congrés d´Esquerra Republicana

Amb la perspectiva d´uns quants dies transcorregut el CongrésdÉsquerra Republicana, és pertinent fer algunes valoracions. Com a procés, per l´assemblearisme, es consolida, es fa visible 4 sensibilitats (ERC Futur(Benach-Niubó), Gent d´Esquerra(Puigcercós-Ridao), Esquerra Independentista(Renyer-Bertran i Reagrupament(Carretero-Carandell), amb liders visibles que 3 d´ells es van presentar(Joan Carretero i Joan Puigcercós a la Presidència i Uriel Bertran a la secretaria General) i un , Josep-Lluís Carod-Rovira ja tenia el seus paladins Benach i Niubó, reservant bàsicament per primàries internes a la Presidència de la Generalitat. La novetat és l´aportació de noves cares publiques, els parlamentaris eren encara coneguts però d´altres no tant i això és un patrimoni que s´ha aportat a l´opinió pública.
L Olla de Grills que volia convertir la premsa del sistema, després de la democràtica tria de Joan Ridao de Secretari General i Joan Puigcercós , amb més de 7000 votants obra el debat de la participació plena dels militants/es a d´altres partits, ara que els enen els respectius congresos. I el que és me´s important. El cap de setmana següent els dos elegits, es posava a votació la ponència estratègica que hauran de desplegar els propers 4 anys. El projecte , l´ideari, aquí va brillar Esquerra Independentista aprovant-se 10 de les 11 esmenes.
I són de calat intern i extern: separació de càrrecs del govern i càrrecs de partit: algú de la nova executiva monolocolor haurà de triar i en un su`pòsit que el President del partit es vulgui presentar a Presidència de la Generalitat no pot continuar essent-ne el President, i sobretot s´evitar mal endèmic actual, que el govern sotmeti els designis del partit.
Nés assemblearisme: caldrà que temes clau , pactes de govern i referendums passine l vist-i-plau de la militància: així evitem mal endèmic del segon pacte del tinell que no fou refrendrat per les bases i posar en qüestió anterior executiva, que passa de tenir en 4 anys un 73% a un 37%.
Sentència del Tribunal Constitucional: si tomba o retalla estatut ERC impulsarà dins legislatura consulta popular sobre legitimitat del nostre marc politic, fet que farà que el PSC trii entre estabilitat de Govern o sotmetre´s al PSOE, laminant autogovern refrendat pel poble català.
Un tasca que fou amb intervencions que cal reconèixer de Marc Gès, Francesc Sànchez, Hèctor López Bofill. I la única que no s´aprovà fou presentada per l economista Elisenda Paluzié, de fer una renovació del pacte de govern amb noves condicions no fou aprovat, sabut el pacte entre sector pro-governamentals(Carod-puigcercós) i Reagrupament, que s´hi va avenir, a més de retirar la seva esmena a la totalitat, dificil d explicar als seus, demostrant-se que perdura la bona relació entre Joan Puigcercós i Carretero, malgrat el que es digui, fet que haurà de fer reflexionar als entregat mitjans convergents a la seva causa.
3000 assistents de 4000 inscrits, indica que un miler d´inscrits per compromís no assistiren, i que l´aparell ja no es tal, i una dada a la reflexió: Vendrell fou l´únic tumbat per votació nominal dels militants/es. Un´exemplificació de la figura visible de l´aparell que enlloc d´impular la gent del territori , ofegava a qui no era partidari de linia oficial. I en part no renovà pels vots dels 4 corrents, ja que actual direcció es constituí monocolor Puigcercós, no tant per SMS de vot de càstigs d´alguns membres de Carod si no per la manca de costum de treball collegiat que requereix el nou periode.
Amb un any Esquerra Indepedentista ha posat a coneixement públic i del partit noves formes de treball col.egiat, amb un teixit i coixí d´un 18,5% de la militància, amb full de ruta clar, refrendat per majoria de militància, poant a coneixemnet cares noves al partit i valoritzant a Jaume Renyer i Uriel Bertran. I es digui el que es digui encara ara, un pes important de la base de vots és un electorat jove, que amb EI hi veu el relleu generacional, més tard o més d´hora al si d´Esquerra. La direcció ha emprès camí de visualitzar 3 linies vermelles sense exigències i ultimatums i d´enrocar-se amb un aexecutiva que es va tancar a l´hora de dinar del propi Congrés, i per tant saben que varis dels seus integrants, si hi ha consens, el di a de dema poden no ser-hi membres.
Des d´Esquerra Independentista es treballarà per garantir que es respectin els acords estratègics i la fermesa de les conviccions d´esquerres, republicanes i independentistes, com no podia ser menys.
De moment tenim els pirmers simptomes de no haver entés res sector oficial, qüestionant assemblearisme que els hi és molest per tenir impunitat d´acció, i que molesta a soci de govern que ja el seu deia Montilla expresà que li sobrava l asemblearisme a ERC, poc acostumat a la democràcia interna plenament participativa del seu partit, és de suposar. S´esmorteeix exigències per no qüestionar govern. A més es proposar assessors externs epr elaborar reforma dé statuts: o sigui , s´usa la figura de proposar allò que molestari als propis, i que de ben segur be inspirat per oficialisme, com si no hi hagués jhuristes vàlids a Esquerra. Si segueix l´enrocament, i no entenen el missatge de les bases que s´ha acabat l´aparell i que s´obre una etapa marcada per acords i consensos acol.legiats, o alguns se´ls acaba el seu temps politic, sigui a executiva o al despatx oficial si no es recupera coherència ideològica.El calendari politic no deixarà mitges tintes i és l´hora de la fermesa social i nacional i no només de la gesticulació sense fons.
A ERC el votaren 650.000 persones per la seva fermesa, pe l seu compromís amb la justícia social i les llibertats. Actuem amb rigor i el temps donarà els seus fruits.