Ara bé, seré politicament incorrecte: només cal veure com tenim el panorama periodistic dels grans mitjans de comunicació periodistics, i veurem, com els institucionals, més el Periódico, El País, han fet causa per sectors oficialistes de Carod , Puigcercós, per continuar matenint l´estatus quo del PSC-PSOE continuar la sagnia electoral del PSC, per la visualització de supeditació que en té aquest 1000000 d´independentistes que reconeix el CEO i que molts d´ells van deixar de donar-nos suport, superant el 20% de la població, però que superaria el 51% els que votarien a favor de la independència, que vist darrera enquesta electoral, on ERC es situa sota minims a l´entorn del 9,5% e´s especialment preocupant i demà hi ha oportunitat històrica, que o hi posem fil a l´agulla o 4 anys d´aguditzar declivi, ja que el darrer congrés es va passar de 2 a 4 anys.
Tenim a les nostres mans REDREÇAR-HO, no em refereixo als opinadors a sou, siguin submarins convergents o del PSC-PSOE, que volen Esquerra Republicana com un complement per acaparar el poder ambdós, que han silenciat a Esquerra Independentista ja que els fa por com l´unica candidatura que no és subsidiària als dos grans partits a nivell estratègic sinó per posar en el centre del debat els dèficits socials i els anhels de llibertats nacionals del país, tornar a la societat el que es seu, l´espoli fiscal(3000 euros /any), salarial(+500 euros/any no tenir IPC Català) i de dèficits de beques dé studiants, infraestructures, mancances a comarques allunyades amb un 73% de pressupost de la Generalitat destinat a l´àrea metropolitana, que se sent maltractat territori amb temes com la MAT, Quart Cinturó, intents de transvasament del Segre i l´Ebre, fa que hi hagi una fractura social entre electorat i partits, que no es visualitzen epr resoldre els seus problemes, mentre l´endeutament familiar es situa al 95%, i el 73% estan hipotecats, anem cap a una visualització de l´actual crisi del model capitalista depredador per afavorir beneficis de multinacionals i espoliar recursos i especular amb bens bàsics, a base de sotmetre a la majoria de la població.
Caldrà no subsidiar-nos més i des d´Esquerra Independentista s´ha explicat arreu el nostre full de ruta, el que farem a a partir del 7 de juny fins el congrés del 14 de juny, i allà es marcarà les linies mestres dels propers 4 anys, i com la militància entén la importància del que suposa, serem 4077 els inscrits, perquè el futur Secretari General, que porta el gran pes,l´impuls politic el partit il´acció politica,sobretot, i el President,que té un paper més de representació institucional del partit , que sovint es desconeix, reflexat en els estatuts, hauran d´acatar la ponència politica sortint.
Però si hem analitzat situció electoral, només cal sentir parlar membres d´ERC al govern en l´intimitat, que veuen necesitat com la majoria que no tenim càrrecs que cal un consens necesari, i això es veurà amb la voluntat i el tarannà de cadascú.
Modestament crec que Esquerra Independentista potser el pont ideal entre tots els sectors, i un motiu de pes per garantir l´unió entre totes les sensibilitats,si Jaume Renyer i Uriel Bertran surten escollits i reben suficient legitimitat per conduir el procés.
Ens hi juguem molt, la premsa la tenint expectant, i hem de fer tornar ERC la il.lusió i obrir el aprtit a societat civil i tornar a recuperar-la per combatre els poders fàctics que volen mantenir el seu status quo. No podem ser com ells, perquè no volem el mateix que CIU o PSC, som l´equidiferència per les lliberatats socials i nacionals. Si Esquerra Independentista repe el teu suport generarà un esclat d´ilusió renovada entre independentistes per visualitzar-se aires nous, joves, amb empenta i sense peatges de cap mena, molts d´ells que estan en l´abstenció conscient o no.
Jo demà hi seré d´interventor a Berga, com molts d altres companys en aquest model de democràcia participativa i assembleària que hauria de fer enrogir resta de forces politiques que viuen d´esquena a la societat de la resta de partits, que es podien haver fet millor sobretot algunes formes histriòniques des de Reagrupament , la prepotència de gent d´Esquerra i l´agressivitat d´ERC Futur, però de ben segur que la militància triarà el millor per ERC, perquè és el millor pel país.
Demà , pot ser un gran dia.
Ho fem possible amb Uriel Bertran i Jaume Renyer? Jo, hi dono suport
, per coneixença amb Uriel per capacitat de treball a l haver compartit 4 anys a lé xecutiva nacional de les JERC, dos com a responsable de treball i dos més de president JERC Catalunya Central, i vam començar articular sindicalisme català, amb manifestació conjunta de l´1 de maig del sindicalisme autodeterminista foragitant l´infiltració d´alliberats d Avalot a les JERC, encadenaments per la fi de la mili obligatòria, arrencada fins al que ha arribat l´acampada jove, junt a molts d´altres,entre moltes altres "batalletes" d´avenç social i nacional que vam fer en comú a les JERC i que ens va acompanyar recentment a parlar amb militants i sopar a Puig-reig a inicis d´aquesta llarga campanya interna al berguedà.
I en Jaume Renyer, que va acceptar oferiment de venir a conèixer la Patum, que ja més enllà de matisos ideològics aporta una reflexió ideològica, mentre altres proposen garantir càrrecs i estabilitats poc dissimulades.
Un equip a Esquerra Independentista, que actua de forma colegiada a diferència d altres sectors més opacs o dirigistes, que ha trenat complicitats arreu dels Països Catalans, sumant gent nova a ERC com Hèctor López Bofill, l´Elisenda Paluzie, Diego Arcos, entre d´altres militants/es més anònims que en els seus pobles i ciutats fem país des de la mesura que podem.
Demà, amb el teu suport, pot ser un gran dia.
Que guanyi Esquerra Republicana.
Ens comprometem amb tu perquè torni la il·lusió
10 idees per créixer, 10 objectius per fer realitat
Nou objectiu nacional: Referèndum d’independència 2014
Després de 30 anys practicant el “peix al cove” i desenvolupant Estatuts retallats el catalanisme s’ha de marcar com a objectiu nacional l’exercici del dret a decidir lliurement constituir-nos en Estat al si de la unió Europea.
Marcar un full de ruta seriós, pautat i clar cap a l’exercici del dret a decidir
ERC ha de difondre un full de ruta seriós i pautat que defineixi l’acció política del partit fins al referèndum del 2014. Només així, recuperarem la credibilitat i el rigor necessaris per esdevenir majoritaris.
Exigir ambició programàtica al govern d’Entesa
Actualitzar el pacte d’Entesa exigint ambició política al govern. El resultat de les negociacions es posaran a votació de la militància per decidir conjuntament la continuïtat o no del pacte.
Nova política de pactes pel 2010 condicionat al concert econòmic i al dret a decidir
Condicionar el proper govern al concert econòmic, al dret a decidir –amb una llei de referèndums- i a una nova llei de política lingüística que ens permeti socialitzar la nova immigració en català.
Exercir el dret a decidir davant les retallades de l’Estat
Si l’Estat es nega a cedir, nosaltres també. Llavors cal convocar consultes populars sobre les qüestions anteriors i que s’evidenciï el rostre antidemocràtic d’Espanya.
Separació de càrrecs de partit i de govern
ERC és i ha de ser un partit de lluita i de govern. Per bastir aquestes dues potes i no entrar en contradiccions ni submissions ens cal separar els càrrecs de partit dels de govern.
Països catalans: nació i partit federal
Ens cal fer una passa més en la construcció nacional dels Països Catalans. Bastint un partit federal, un de sol, que sigui la unió entre iguals de la federació valenciana, catalana i balear en condicions d’igualtat. Amb recursos pel territori.
Construïm el partit republicà del segle XXI
El nou republicanisme passa per la radicalitat democràtica en la presa de decisions. Impulsant primàries i referèndums interns per escollir els candidats a les presidències de la Generalitat.
Un partit fort, un projecte sòlid
Cal dotar al partit d’una estructura sòlida, arrelada al territori. Prioritzant les sectorials, la formació, les seus territorials, dotant-nos de més instruments per a la lluita del dia a dia.
Il·lusió i credibilitat: les claus del canvi que necessitem
Necessitem obrir una etapa del catalanisme marcada per l’exercici del dret a decidir que ens connecti de nou amb el nostre electorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada