Amb acord de 27 estats, a través del consell de Ministres de Treball de torn, per tant el català, Jose Corbacho, s´ha abstingut en un dels atacs més greus als treballadors/es d´aquest país. I ara el PSOE farà la cantarella que mirarà d´aturar, la qüestió és que a Europa, ell s´ha abstingut, ni tan sols un vot particular en contra, per tant Celestino Corbacho, el nou neoliberal ministre espanyol de Treball.
La conquesta de les 8 hores, que en el cas català, fou a través de la vaga de la Canadenca el 1919, on un dels protagonistes en fou Salvador Seguí, té les hores comptades en ple segle XXI, obrint la porta a una total desestructuració de la vida laboral i familiar de milions de treballadors de més de 400 milions de treballadors/es de la Unió Europea , uns quants d´ells als Països Catalans.
Quès uposarà aquesta directiva que ha d´aprovar properament el Parlament Europeu? En primer lloc, un major "dumping social" dins la UE. Les multinacionales presionaran als goberns per incrementar la setmana laboral per dos vies: l´amenaça de deslocalizació, i la possibilitat d´implantació sempre i quan augmenti la jornada laboral.
En segon lloc, l´utilizació de la directiva Bolkenstein (que, encara no fou aprobada plenament, s´aplica de facto), que suposa permetre a les empreses l´aplicació de la legislació laboral del país d´origen dels treballadors que contracti, encara que estiguin en un altre país. La Cort Europea de Justícia ha dictato tres sentencies favorables a subcontractes que exercien el dumping en Alemanya, Suècia i Finlandia (casos Laval i Viking).
Si un país incrementa la setmana laboral fins les 65 hores podrà "exportar" treballadors/es a qualsevol punt de la UE. Aviat veurem diferències en la jornada laboral de més de 25 hores entre uns i altres treballadors/es.
Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els treballadors arribin a acords individuls amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 horas setmanals en casos generals i de 65 en els casos especials como els metges. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.
La directiva contempla a més que les hores que els metges dormin en l´hospital durant les seves guàrdies, seran comptabilitzades com temps de descans. En quant als treballadors/es d´ETTs perden tots els seus drets: estaran quatro mesos sense ésser considerats assalariats i, per tant, sense cap protecció, ni posibilitat d´exigir el cumpliment de les lleis laborals.
El capitalisme ha arribat a un punt d´expansió tal i laminació dels drets laborals que no sembla tenir aturador, i per això els grups transnacionals tenen eines institucionals com la Unió Europea que utilitzen a través dels ministres de treball de torn, per imposar mesures regresives .
A l´estat espanyol és limitat a 40 hores setmanals, i la directiva, es pot endarrerir, però és d´aplicació als estats membres de la UE. Ens sobren els motius de reclamar un marc català de relacions laborals que articulin els drets i garanteixin les garanties laborals que ens pretén laminar la nostra dignitat com a treballadors/es, davant d´un estt espanyol, que més enllà de la gesticulació per passiva, admet la laminació de conquestes laborals històriques, amb el vist-i-plau d´un ministre de l´hospitalet, Celestino Corbacho. I alguns es fan dir encara socialistes.
Mentre s´especula amb preus d´aliments bàsics, el Banc Central Europeu sense control democràtic no para d´augmentar el preu del diner i de l´euribor de les hipoteques, i la gent no arriba a fi de mes, els treballadors/es catalans tindrem clar que una altra europa és possible, sense aquesta Unió Europea neoliberal i que el que ens cal, en el terreny laboral també , és exercir el dret a decidir.
La conquesta de les 8 hores, que en el cas català, fou a través de la vaga de la Canadenca el 1919, on un dels protagonistes en fou Salvador Seguí, té les hores comptades en ple segle XXI, obrint la porta a una total desestructuració de la vida laboral i familiar de milions de treballadors de més de 400 milions de treballadors/es de la Unió Europea , uns quants d´ells als Països Catalans.
Quès uposarà aquesta directiva que ha d´aprovar properament el Parlament Europeu? En primer lloc, un major "dumping social" dins la UE. Les multinacionales presionaran als goberns per incrementar la setmana laboral per dos vies: l´amenaça de deslocalizació, i la possibilitat d´implantació sempre i quan augmenti la jornada laboral.
En segon lloc, l´utilizació de la directiva Bolkenstein (que, encara no fou aprobada plenament, s´aplica de facto), que suposa permetre a les empreses l´aplicació de la legislació laboral del país d´origen dels treballadors que contracti, encara que estiguin en un altre país. La Cort Europea de Justícia ha dictato tres sentencies favorables a subcontractes que exercien el dumping en Alemanya, Suècia i Finlandia (casos Laval i Viking).
Si un país incrementa la setmana laboral fins les 65 hores podrà "exportar" treballadors/es a qualsevol punt de la UE. Aviat veurem diferències en la jornada laboral de més de 25 hores entre uns i altres treballadors/es.
Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els treballadors arribin a acords individuls amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 horas setmanals en casos generals i de 65 en els casos especials como els metges. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.
La directiva contempla a més que les hores que els metges dormin en l´hospital durant les seves guàrdies, seran comptabilitzades com temps de descans. En quant als treballadors/es d´ETTs perden tots els seus drets: estaran quatro mesos sense ésser considerats assalariats i, per tant, sense cap protecció, ni posibilitat d´exigir el cumpliment de les lleis laborals.
El capitalisme ha arribat a un punt d´expansió tal i laminació dels drets laborals que no sembla tenir aturador, i per això els grups transnacionals tenen eines institucionals com la Unió Europea que utilitzen a través dels ministres de treball de torn, per imposar mesures regresives .
A l´estat espanyol és limitat a 40 hores setmanals, i la directiva, es pot endarrerir, però és d´aplicació als estats membres de la UE. Ens sobren els motius de reclamar un marc català de relacions laborals que articulin els drets i garanteixin les garanties laborals que ens pretén laminar la nostra dignitat com a treballadors/es, davant d´un estt espanyol, que més enllà de la gesticulació per passiva, admet la laminació de conquestes laborals històriques, amb el vist-i-plau d´un ministre de l´hospitalet, Celestino Corbacho. I alguns es fan dir encara socialistes.
Mentre s´especula amb preus d´aliments bàsics, el Banc Central Europeu sense control democràtic no para d´augmentar el preu del diner i de l´euribor de les hipoteques, i la gent no arriba a fi de mes, els treballadors/es catalans tindrem clar que una altra europa és possible, sense aquesta Unió Europea neoliberal i que el que ens cal, en el terreny laboral també , és exercir el dret a decidir.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada