(Maragall dimissió) Hi ha una remor de fons a ERC

En primer lloc, agrair a la gent que d´alguna manera o altra ha suport donat a Esquerra Independentista(EI). En segon lloc felicitar als legitims guanyadors a la Presidència, Joan puigcercós i a la Secretaria General, Joan Ridao, des de la distància estratègica i ideologica al si d´Esquerra Republicana.
Molts recordem com fa quatre anys al Congrés de Lleida, després de pactar el tiquet Carod-Puigcercós,avalat per un 75% de la militància. I ambdós varen pactar proposar eliminar el que ahir va ésser possible, l´assemblearisme de la militància, que vist la xarxa de complicitats que han conreat al territori, anar amb un model de delegats blindaria i enrocaria la direcció que teniem fins ara, no se´n varen sortir afortunadament, salvant la tradició obrerista participativa dels anys 30 al si d´ERC.
Quatre anys més tard, acabat un cicle electoral descendent d´arribar a 650.000 vots, i en detall al Berguedà com d´altres comarques varem erigir-nos en segona força a la comarca i a la majoria de municipis,fins i tot a 1000 vots de CIU, en un territori a priori conservador, varem acabar cicle darrer amb la pèrdua de més de 300.000 votants, això si, reeditant un segon govern d´entesa, entès el primer pels acords del tinell que garantien elaboració d´un estatut i un model de finançament, fou refrendat per la militància. En el segon, els resultats electorals els va rendibilitzar el PSC-PSOE, tot i expulsar a qui havia de revalidar candidatura a la Presidència a tot un President de la Generalitat, Paqual Maragall, que ni tan sols conviden al seu 25è aniversari, i amb govern del PSOE en minoria a l´estat, però reforçat.
En aquest context, hem fet ERC exercici de democràcia inimaginable a CIU i PSC-PSOE, que en els respectius congressos més d´un intent d´introduir esmenes per fer-ho possible, pot reeixir.
Analitzant els resultats d´Esquerra Independentista, mirant la correlació de forces és la que ha rebut menys suport, certament, i deceben o marquen a cadascú segons espectatives dipositades. La premsa del sistema ha jugat els mitjans pro-PSC a donar suport a l´oficialisme d´ERC Futur i Gent d´Esquerra i els proconvergents a Reagrupament.cat, una pinça de l´stablishment mediàtic dels partits del sistema que no se n´escapa una part de la militància i temps per fer arribar a tothom les nostres propostes.
Malgrat això, partint de zero, amb un sol any de treball, ja hem obtingut un 18% de suport obtingut per l´Uriel Bertran, sense tenir suport ni mediàtics ni d´aparells interns i xarxes de complicitats, ni d´opinadors socials afins. Un espai que en el pòsit positiu ha creat un coixí intern de suports i complicitats arreu dels Països Catalans, amb un valor i un convenciment: és el corrent amb més projecció de futur i un plantejament estratègic i ideològic més nitids , que esdevé segona força a la meitat de regionals, comparat amb altres alternatives a part de l´oficial, que a mida que passi el temps i els esdeveniments propers de la Sentència del Tribunal Constitucional, acord de finançament i possible pactes de sociovergència, posarà de nou les tesis d´Esquerra Independentista al centre del debat republicà. S´ha desmontat el mite del submari i del vot creuat interessat, i som a on som, i molts més que serem en el futur, si les coses continuen igual. Avui dirigents de CIU,PSC i CUP estaran més cofois.
La mostra de feina vàlida és l´apropiació de molt argumentari per part d´altres corrents, i el nou secretari General, pot triar ara entre equilibrisme de gesticulació de qui dia passa, any empeny o peatges de corrent sense exigències de compliments al PSC-PSOE al Govern de la Generalitat que podria visualitzar un perfil com a partit nitid davant de l´electorat independentista, en linia de traçar full de ruta proposat per Esquerra Independentista, a través de l aprovació de les nostres esmenes o mantenir l´estatus quo del sistema acomodant-nos encara més a la governabilitat i passar-nos seriós correctiu el proper cicle electoral, si s´aprova actual ponència oficial.
Hi ha un espai d´esquerres, republicà i independentista que voldria ilusionar-se, milions de treballadors/es catalans que volen eines d´emancipació social i nacional i que ERC hi hauria de treballar per dotar-les socialment i també a les institucions, malgrat que això provoqués xoc de trens amb els poder fàctics que volen mantenir status quo.
Hem triat als dos nostres representants, en Joan Ridao i Joan Puigcercós, han de dir als 4077 militants inscrits abans de dissabte si volen continuisme genuflexionat al PSC, fent en massa ocasions politiques més de centre-dreta al govern i descafeinades nacionalment o un partit amb una direcció colegiada pactada amb totes les sensibilitats dins d´Esquerra Republicana que consensui l´exigència de l´exercici del dret a decidir a la societat, a les classes populars i a les institucions per resoldre les mancances i desigualtats socials que tenim entre la nostra societat, dins un nou marc nacional de justicia social i llibertats.