26 de juny 2008
(Maragall dimissió) Resposta al grup d´ERC al Congrés espanyol: Sebastián reconeix que Pirelli no té intenció de fer la factoria nova ara
La informació apareix avui publicada a Regio7, sobre conversa entre els diputats Joan Tardà i Joan Ridao amb ministre espanyol d´Indústria, Miguel Sebastián, després de la sessió de control. En aquesta conversa, es delata el que era una opinió ja força estesa, que a dia d´avui no hi ha inversió per factoria nova de Pirelli a Manresa, malgrat 3 compromisos de facilitats de terrenys, requalificació actuals i conveni claament a la baixa. La paraula d´una multinacional, a espera confirmació oficial, reta nul.la de voluntats reals.
I com ja li varen trametre els representants sindicals en darrera reunió amb directiu italià, en compliment el que diu el convnei, com que Pirelli si no hi ha novetat de darrera hora, ha incomplert compromís, malgrat els esforços de treballadors/es, administracions, i institucions, cal aplicar el conveni, que en l article 3, especifica un nou convnei ja que el vigent que era condicionat, queda inhabil a espera comuicació oficial el dia 15 de juliol.
El que és clar, que en context de crisi qui pateix més són fàbriques de priemres marques, i qui menys , la factoria manresana per fer pneumàtic de recanvi. Una oportunitat perduda, qeu dona la raó els que no varen votar favorablement el darrer conveni per manca de garanties, com sembla que finalment succeeix.
Ara tan sols, caldrà aplicar drets perduts amb conveni vigent i negociar el nou per part dels sindicats, sabent que el compromís de Pirelli, a dia d´avui, a efectes pràctics només tenia un objectiu, fer empasar un mal conveni amb promesa que ha esdevingut frustrada, per no dir falsa, que generarà , si és encara més possible, més desconfiança entre els treballadors/es i caldrà veure els objectius de l´empresa a mig i llarg termini, perquè situacions de manca d´inversions actuals, clamen per si mateixes, i de tot plegat de responsable només n´hi ha una, que és qui té el poder decisori, que és la direcció de Pirelli.
Només queda la pressió entre administracions del govern català i de l´estat en linia del promés per ex-ministre Joan Clos, cal implicació per forçar canvi de postura de multinacional amb impicació de ministeri i els contactes amb govern italià,tal com Esquerra Republicana defensa, per mirar de fer replantejar una decisió de la multinaiconal, que ves a saber quan temps feia que era presa i que el fet de portar un any i mig d´incertesa per no res, de ben segur que socialment portarà conseqüències en l´àmbit sociolaboral.
I com ja li varen trametre els representants sindicals en darrera reunió amb directiu italià, en compliment el que diu el convnei, com que Pirelli si no hi ha novetat de darrera hora, ha incomplert compromís, malgrat els esforços de treballadors/es, administracions, i institucions, cal aplicar el conveni, que en l article 3, especifica un nou convnei ja que el vigent que era condicionat, queda inhabil a espera comuicació oficial el dia 15 de juliol.
El que és clar, que en context de crisi qui pateix més són fàbriques de priemres marques, i qui menys , la factoria manresana per fer pneumàtic de recanvi. Una oportunitat perduda, qeu dona la raó els que no varen votar favorablement el darrer conveni per manca de garanties, com sembla que finalment succeeix.
Ara tan sols, caldrà aplicar drets perduts amb conveni vigent i negociar el nou per part dels sindicats, sabent que el compromís de Pirelli, a dia d´avui, a efectes pràctics només tenia un objectiu, fer empasar un mal conveni amb promesa que ha esdevingut frustrada, per no dir falsa, que generarà , si és encara més possible, més desconfiança entre els treballadors/es i caldrà veure els objectius de l´empresa a mig i llarg termini, perquè situacions de manca d´inversions actuals, clamen per si mateixes, i de tot plegat de responsable només n´hi ha una, que és qui té el poder decisori, que és la direcció de Pirelli.
Només queda la pressió entre administracions del govern català i de l´estat en linia del promés per ex-ministre Joan Clos, cal implicació per forçar canvi de postura de multinacional amb impicació de ministeri i els contactes amb govern italià,tal com Esquerra Republicana defensa, per mirar de fer replantejar una decisió de la multinaiconal, que ves a saber quan temps feia que era presa i que el fet de portar un any i mig d´incertesa per no res, de ben segur que socialment portarà conseqüències en l´àmbit sociolaboral.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada