18 de juliol 2008

(Maragall dimissió) Les balances fiscals: o tenim bilateralitat, o ens subordinem a ésser una regió de l'estat, caldrà convocar eleccions a tardor

Les balances fiscals, publicades pel govern, són les que haurien d'exercir de referència, emprant un model de relació bilateral entre Estat i GENERALITAT.
Qualsevol altra formulació, i menys davant altres comunitats estatals, és la negació del principi de bilateralitat reconegut a l'estatut i legitimat per l'únic marc legitim ampli pel 90% de la societat, l'aprovat el 30 de setembre del 2005.
L'estat després d'infinits maltractaments fiscals, d'ocultació d'informació que ha perjudicat dècades a les classes populars i treballadores dç aquest país , dotant-los de menys infraestructures, menys escoles i més barracons, menys centres de dia i hospitals, pitjors cues a la sanitat, menys recursos assistencials per un espoli fiscal sagnant que ronda els 2800 euros per persona i any, afegit a l'increment en 7 anys de 1,2 milions de persones fins els 7,35 milions d'habitans a Catalunya, un 17,2% de persones en risc d'estar sota el llindar de pobresa, uns 1.264.963 catalans/es, a tenir en compte, partint de la població de Catalunya a 1 de gener del 2008, que ja som 7.354.441 persones exactament.
La constatació del maltracte dels Països Catalans, especialment Balears, i també País Valencià, és l'evidència del treball pedagògic a fer per desconectar d'un estat que espolia, i ho considera solidaritat, quan aquesta no és tal, quan els serveis són pitjors pels ciutadans d'aqui que als que presumptament han de rebre la solidaritat se'n beneficien en excé, empobrint les societats dels Països Catalans.
El 9 d'agost o hi ha un pacte amigable amb lé stat que ens doti d'un concert econòmic a curt plaç o caldrà plantejar-se tancament de caixes i les retencions a treballadors, autònoms , PIMES i grans empreses ubicades a Catalunya es dipositin a Agència Tributària de Catalunya, epr garantir el benestar que ens nega l'estat i que ens podem finançar per l'avaria i el maltracte que arriba al 9,5% del PIB, o la riquesa que es genera cada any al conjunt del país.
ERC s'hi juga la fi del govern de coalició si després de l'agressió de la tercera hora pel decret admés per Conseller Maragall es traspassa la linia vermella de finançament, davant tebiesa actual, que denota que els gestors actuals del partit no han entès encara missatge congressual, i al setembre caldrà fer assemblees decisòries si es confirma l'engany nou al finançament perquè el país ja no pot esperar més i més en context de crisi, i rebaixa per sota dels 14.000 miilions d'euros no es soluciona amb compromisos i traspassos impositius reals, per generar més riquesa i meś benestar al país, caldra plantejar-se convocatòria electoral a la tardor, que ens obri la via de l'exercici de l'autodeterminació, tal com faran a l'octubre a Euskadi.