22 d’abril 2008

(Maragall dimissió) Convocatòries del 1r de Maig i manifests de la CGT , Espai alternatiu i la COS


Manifestacions 1r de Maig CGT Catalunya
Convocatòries i manifest

Aquestes són les convocatòries de manifestacions organitzades per la CGT a Catalunya amb motiu del 1r de Maig de 2008:

Barcelona → Via Laietana/Plaça de l’Àngel, 11.30 h. (Metro Jaume I, línia 4)

Girona → Rambla de la Llibertat, 11.30 h.

Lleida → Plaça del Treball, 12 h.

Tarragona → Plaça Imperial Tarraco/Rambla Nova, 19 h.

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1739

Secretaria de Comunicació CGT Catalunya

----------------------------------------------

Només hi ha un camí: Dignitat i Lluita.

Manifest de la CGT pel 1r de Maig 2008

La Confederació General del Treball commemora el 1r de Maig fent la següent reflexió: a pesar que la realitat se’ns imposa, ens tenalla i ens supera, seguim disposats a rebel·lar-nos, a exigir i a lluitar amb totes les nostres forces, sempre defensant els principis de justícia social, llibertat i igualtat per a totes i tots.

En el passat any es va engegar una altra Reforma Laboral i de la Seguretat Social, amb les quals s’ha imposat la contractació subvencionada, l’acomiadament encara més barat i l’allargament del temps necessari per a poder jubilar-nos. L’única cosa que han generat és una gran estafa a les arques públiques taxada, només per a 2008, en 7.653 milions d’euros que van a parar a les mans d’empreses i multinacionals, sense cap contraprestació. Diners de totes i tots que, juntament amb altres polítiques laborals, socials i econòmiques, serveix perquè en l’estat espanyol 19 milions de persones, percebin menys de 1000 euros al mes, mentre les patronals augmenten els seus beneficis un 73% en els últims 10 anys.

En aquest mateix període els treballadors hem perdut un 4% de poder adquisitiu i la temporalitat se situa en el 87% de les noves contractacions. L’atur avança, de forma significativa en els sectors de la construcció i serveis, lligat especialment a la mà d’obra immigrant, i els accidents molt greus i amb invalidesa segueixen sense reduir-se suficientment. Les morts per anar a treballar se situen en l’obscena xifra de 1.097 persones en 2007.

En hospitals, guarderies, col·legis, infraestructures, etc., la gestió privada avança, consolidant l’expoli sistemàtic dels serveis públics, legitimat per la UE amb l’aplicació de la directiva Bolkestein. Mentre els “gestors del públic” tracten d’enganyar-nos, fent-nos veure el que no és, s’imposa la tossuda realitat: l’estat espanyol és el segon amb menys prestacions socials de tota Europa i amb major facilitat per a acomiadar i deslocalitzar empreses.

Aquest any, com tots, segueixen morint dones víctimes de la violència masclista. Les dones segueixen estant doblement explotades, sotmeses a la precarietat laboral i social, realitzant les tasques de cures sense rebre salari ni reconeixement, amb lleis ambigües que permeten que nombrosos obstacles siguin interposats en el camí de la real conciliació de la vida familiar i laboral. Aquest any, el dret a l’avortament continua sent un dret restringit.

Els espais naturals són indecentment acorralats per la conjunció del totxo, les empreses i l’especulació aliats amb ajuntaments i comunitats autònomes. Les ciutats es tornen irrespirables i s’assegura un futur poc prometedor per a la vida i les persones, tot això en nom del desenvolupament i l’economia.

Per això, si CGT té sentit és per a organitzar la rebel·lia, el conflicte social i un espai de participació per a totes i tots:

- Lluitem per uns serveis públics, gratuïts i universals que generin benestar i protecció social a totes les persones, tinguin o no recursos econòmics.

- Lluitem per un territori sostenible on el futur sigui una realitat digna per a les generacions presents i futures.

- Lluitem per la distribució real de la riquesa, i per l’eliminació del capitalisme explotador i el seu consumisme irracional.

- Lluitem pel dret a les cures, com responsabilitat social de tots i totes, i no només d’aquestes.

- Lluitem per crear espais per a l’ autogestió, per a garantir-nos un futur digne per a totes i tots.

Lluitem per que entenem que només hi ha un camí:

DIGNITAT I LLUITA.

www.cgtcatalunya.cat




Manifestació per un 1r de Maig alternatiu i anticapitalista a Barcelona

Dijous 1 de Maig, a les 17.30 h., a plaça Universitat, Barcelona

Hi haurà participació de la CGT i inclourà un bloc llibertari diferenciat.
En acabar, Festa a les Cotxeres de Sants per celebrar la lluita pels 2 dies als autobusos de TMB.

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1745

Secretaria Comunicació CGT Catalunya
------------------------------
---------------------------------------------------

MANIFEST PER UN 1er DE MAIG ALTERNATIU I ANTICAPITALISTA

CONSTRUIM LA SOLIDARITAT AMB ELS MOVIMENTS SOCIALS I LES LLUITES OBRERES

El 1r de Maig, els homes i dones que apostem per una transformació radical de la societat sortim al carrer per combatre les condicions laborals, socials i de vida que ens imposen el capitalisme i el patriarcat, per fer sentir la nostra solidaritat internacionalista amb el conjunt de lluites socials i resistències del món.

Es nostres governs estan compromesos amb el capitalisme. Així, la Generalitat ha presentat les bases d’una Llei d’Educació de Catalunya que obre la porta a la privatització de l’ensenyament; autoritzen acomiadaments massius com el que han patit els companys i companyes de Frape-Behr; s’abstenen de la seva responsabilitat més elemental com en el cas de la vaga de fam de SEAT; han negat un dret laboral tan bàsic com els 2 dies de descans a la setmana per als conductors de TMB; segueixen permetent que milers d’éssers humans visquin en condicions d’il·legalitat amb la seva Llei d’Estrangeria; elaboren un pacte nacional d’habitatge i uns xecs pel lloguer que només garanteixen els beneficis dels promotors i rendistes.

Mentrestant, bancs i multinacionals augmenten any rere any els seus beneficis, els salaris, les pensions i les prestacions continuen baixos i els serveis públics, amb greus dificultats per la manca d’inversió. I ara, el Govern central anuncia un nou pacte social entre la patronal i els dirigents dels sindicats institucionals, que, molt previsiblement, agreujarà la situació de precarietat, especialment entre la joventut.

Tristament, la Conselleria d’Interior d’un Govern anomenat d’esquerres esdevé la punta de llança de la repressió i la criminalització sistemàtiques de tots i totes els i les que lluiten: com els treballadors/es d’empreses en conflicte, immigrants que s’han arribat a qualificar de terroristes sense proves, els i les estudiants que es mobilitzen contra la privatització de la Universitat com el cas de la UAB i UB, sense oblidar els desallotjaments i la utilització de les “ordenances cíviques” per ofegar econòmicament les lluites.

Però o­n hi ha opressió hi ha resistència, i en els darrers mesos un bon grapat de lluites obreres i socials han tornat a demostrar que es pot resistir. I també que es pot guanyar, com s’ha demostrat en la lluita dels treballadors i treballadores de TMB pels dos dies de descans.

Per tot plegat reivindiquem i donem suport a:

- La lluita per les 35 hores setmanals de jornada laboral.

- Contra la Llei d’Educació de Catalunya: solidaritat amb els professors/es i el món educatiu en la seva lluita per defensar l’ensenyament públic.

- La lluita en defensa de la sanitat pública i contra la Llei del ICS, que està privatitzant el sector sanitari.

- Pel reingrés dels i les acomiadats/des de SEAT, com s’ha acordat després de la vaga de fam, i contra l’actitud còmplice del Govern tripartit en l’acomiadament de 92 treballadors de Frape-Behr.

- Contra la mercantilització de la universitat pública: estenem la solidaritat amb els i les estudiants i el conjunt de treballadors i treballadores de la universitat en el seu combat contra l’aplicació del Pla Bolonya.

- Per un parc públic de lloguer social, expropiació de pisos buits! Congelació de les hipoteques ara.

- Per la plena regularització dels treballadors/es immigrats/des, aturem els abusos policials.

- Per la creació d’ocupació per cobrir les necessitats socials, no permetem la destrucció de llocs de treball com s’està produint a la construcció.

En solidaritat amb totes les lluites, sindicats, seccions sindicals, moviments socials, organitzacions polítiques anticapitalistes, organitzacions de l’esquerra independentista, col·lectius i persones solidàries amb els pobles que lluiten contra l’imperialisme, convoquem una manifestació el dia 1 de maig amb les següents reivindicacions:

- Per un treball digne i estable: No als acomiadaments, tancaments d’empreses i deslocalitzacions. Ni precarietat laboral ni atur. Prou repressió sindical.

- Per un salari mínim de 1.200 euros: per garantir les condicions de vida i l’autonomia de les persones.

- Per la defensa dels serveis públics: els drets socials no són mercaderies: aturem les privatitzacions.

- Per la llibertat i la igualtat de les persones: contra el patriarcat i les discriminacions de gènere, pels drets d’opció sexual i reproductius. Pel dret a l’avortament lliure i gratuït.

- Per la igualtat de drets, pels “papers” per a tots i totes les immigrants: contra l’explotació laboral i la discriminació per origen.

- Pel dret a l’habitatge digne.

- En defensa del medi ambient i contra l’especulació: per una Catalunya lliure de transgènics i de nuclears, per una nova cultura de l’aigua, ni Quart Cinturó ni MAT, no al traçat de l’AVE.

- Contra l’opressió nacional: Pel dret a l’autodeterminació de tots els pobles.

- Contra la guerra, les ocupacions i els plans imperialistes: a l’Iraq, a Palestina, a l’Afganistan, al Sàhara, etc… Aturem l’escalada armamentística, no a l’OTAN. Solidaritat amb els pobles que lluiten contra la guerra, per la llibertat i la justícia.

VISCA EL 1er DE MAIG

UN ALTRE MON ES POSSIBLE SENSE CAPITALISME

TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ: 17:30 h. A PLAÇA UNIVERSITAT

CONVOQUEN:

ACTUB, Assemblea acomiadats SEAT, Assemblea Bolivariana, Assemblea contra la precarietat UAB, Assemblea de Moviments Socials del FSCat, Associació d’amistat amb el poble de Guatemala, Assemblea pel dret a l’habitatge, Assemblea per un habitatge digne de Sant Vicenç dels Horts, Associació papers i drets per a tothom, Associació Socialisme XXI, Candidatures Autònomes del Vallés (ACR, AEB, COP, CUPs Sant Cugat i Terrassa, EAB, ES, PAS), CASAL, COBAS, Col·lectiu de solidaritat amb la Revolució Zapatista, Comité de descansos de TMB, Cornellà sense fronteres, Corrent Roig, COS, CTA Banesto, CUSC, En Construcció, Endavant, En Lluita, FARGA, FEMEC-CGT, FL Sabadell CGT, FI Garraf CGT, FC Maresme CGT, IAC (CATAC, CAU, CATAC-CTS, FSEF, FTC, USTEC-STEs), I-CSC (Espai Jove), Joves Activistes, Lluita Internacionalista, Marxa Mundial de Dones, Maulets, OTZA, Partit Humanista, PCPC, PRT, PSUC Viu, Raices Universales, Revolta Global, SF-Intersindical, SU Catalunya, Xarxa de solidaritat contra els tancaments i la precarietat

-----------------------------------------------------------------------

I en acabar la manifestació
del 1r de Maig alternatiu i anticapitalista, es realitzarà una Festa a les Cotxeras de Sants per celebrar la lluita pels dos dies i l’acord acceptat per la majoria de conductors/es d'Autobusos de TMB en Assemblea

De 19h a 21h: Passada de documentals i videos realitzats per gent solidària sobre tot el conflicte

De 21h a 23h: Concert de Vapor Nou Jazz Orquestra de Rubí

Hi haurà exposició sobre tot el material publicat durant aquests mesos i, per descomptat, una bona barra on prendre uns merescuts glops.

http://www.cgtcataunya.cat/spip.php?article1737

Benvolguda companya / benvolgut company,
et fem arribar les convocatòries que per al 1r de Maig d'aquest any estem organitzant des de la COS, o hi participarem de forma unitària, tot al llarg dels Països Catalans. Aprofitem també per adjuntar-te el nostre manifest nacional per la Diada Internacional de la Classe Treballadora, així com el darrer número que acabem de publicar de la nostra publicació periòdica d'informació "Solidaritat".

Per altra banda, et fem una crida a participar, juntament amb la resta de les treballadores i dels treballadors conscients del nostre país en els actes convocats arreu del País Valencià per a aquesta *Diada del 25 d'abril* que s'acosta.
Durant tota aquesta setmana, actes i accions organitzats pel SEPC a la Universitat de València, cloent dijous amb una cercavila a les 12h.
Igualment, durant tota la setmana, l'Ateneu Popular la Canterella (Godella - l'Horta Nord), organitza una setmana cultural, amb un sopar popular el mateix divendres 25 a la nit.
Divendres 25 d'Abril, 20h, Torres de Quart de València, manifestació convocada per la Campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència.
Dissabte 26 d'abril, Sueca (la Ribera Baixa), 12h, manifestació convocada per la CAJEI, i posterior dinar popular.
Dissabte 26 d'abril, Alacant, 18h a l'IES Jorge Juan, manifestació convocada per ACPV, i on les diferents organitzacions de l'EI tindran blocs propis.

*
1r de Maig de 2008 (manifestacions i concentracions arreu dels Països Catalans)*

*Girona (Gironès):* Concentració unitària COS-CGT-IAC-SEPC, amb el suport de la CUP i la resta d'organitzacions de l'Esquerra Independentista (Alerta Solidària, Assemblees de Joves, Casals, Endavant-OSAN, JAG, Maulets, MDT i PSAN). 11h30 Rambla de la Llibertat (després, manifestació pels carrers de la ciutat)

*Barcelona (Barcelonès):* Manifestació unitària amb la Xarxa contra els tancaments, la Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya (IAC, FTC, COS, OTZA, SU, CoBas, CTA, ACTUB, SF i CESA), la CGT, l'Esquerra Independentista del Barcelonès, i altres col·lectius i organitzacions sindicals, polítics, socials, de treballadores i treballadors nouvinguts, etc. A les 17h30 a la Plaça Universitat, Barcelona. Abans hi haurà un dinar popular unitari.

*Tona (Osona):* Concentració, parlaments i dinar popular, amb el suport i la participació de la Unió de Pagesos d'Osona, i de les organitzacions de l'Esquerra Independentista de la comarca (Ara Independència, CUP, Endavant-OSAN, Maulets i SEPC). 12h, Parc Roqueta.

*Sitges (el Garraf):* concentració unitària convocada per la COS, CUP - Sitges, Endavant-OSAN, CAJEI, Ateneu Popular de Sitges, etc. (aquesta setmana et passarem l'hora i lloc exacte de la concrentració)

*Vinaròs (Sénia): *Concentració unitària (COS, CAJEI, Assemblea de Veïns i Veïnes Migjorn, Assemblea de l'Aplec del Sénia, Casal Popular del Sénia, CGT, etc.), 12h. Plaça del 1r de Maig. En acabant, parlaments i dinar popular.

*Castelló de la Plana (la Plana):* Manifestació unitària del Bloc anticapitalista de la Plana (COS, CAJEI, Endavant-OSAN, Maulets, SEPC, CGT i PCPE), 11h. Plaça de la Independència (coneguda com la Plaça de la Farola). En acabant parlaments i homenatge als sindicalistes repressaliats pel franquisme. Aquest homenatge que en un primer moment havia estat convocat conjuntament amb el Fòrum per la Memòria de la Plana, finalment ha estat rebutjat pel sindicat i la resta d'organitzacions de l'EI pel fet que el Fòrum ha invitat al sots-delegat del govern espanyol a aquest homenatge (quan aquest personatge es nega a reconéixer les agressions que estan patint companys nostres en les darrers mesos a les comarques de la Plana)

*València (l'Horta):* Manifestació amb bloc de la COS, amb el suport de totes les organitzacions de l'EI de l'Horta i altres col·lestius (Ara Independència, CAJEI, Endavant-OSAN, Maulets, MDT, PSAN, SEPC, Ateneu Popular la Canterella de Godella, Assemblea de Valencians i Velancianes de Montcada de l'Horta, etc.), 11h30. Plaça Sant Agustí. En acabant, dinar popular a l'Ateneu Popular, i després participació a la festa pels drets dels i de les treballadores nouvingudes i sense papers.

*Elx (Baix Vinalopó):* Manifestació unitària (COS-STEPV-Fòrum Social d'Elx), amb el suport de les organitzacions de l'Esquerra Independentista de les Comarques del Sud (CUP-Elx, Endavant-OSAN, Maulets i SEPC), 10h. Plaça de Barcelona. En acabant, parlaments i homenatge als sindicalistes assassinats pel franquisme al cementiri municipal d'Elx.


Al mateix temps, s'hi participarà i/o convocaran altres actes, accions, xerrades, etc., a:
*Cardedeu (Vallès Oriental):* xerrada organitzada per Endavant-OSAN i CAJEI, en la qual participaran uns companys de la COS i representants del Comitè de Descansos de TMB (en uns dies et confirmem adreça i hora)

*Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat):* paradetes i punts d'informació durant tot el matí arreu de la Vila, juntament amb Endavant-OSAN (s'informarà el més aviat possible dels punts concrets).

*Sitges (el Garraf):* el 30 d'abril a l'Ateneu Popular de Sitges (Plaça dels Castellers, 3), xerrada sobre la precarietat laboral i alternatives per plantar-li cara, amb companys de la COS, una representant del Comitè de Suport Internacional de Barcelona de la CTA (Central de los Trabajadores Argentinos), i un passi de vídeo (et confirmem l'hora aquesta setmana)

*La Coma (Paterna - L'Horta Nord):* actes i accions conjuntes organitzades per la COS, l'Associació d'Immigrants de la Coma, i altres col·lectius de la comarca (et confirmem les dades d'hora i lloc de la convocatòria el més aviat possible)

*Cullera (La Ribera Baixa):* xerrada - jornada de formació sobre la situació del jovent treballador i la precarietat laboral, organitzada per l'Assemblea de Joves de la Ribera Baixa i la COS (et confirmem la data, lloc i hora el més aviat possible)


Esperem trobar-nos amb tu i la teva gent als carrers d'arreu de les viles i ciutats dels Països Catalans, d'aquest proper 1r de Maig.



** L’EURO = ESPECULACIÓ = PRECARIETAT = ATUR = EMPOBRIMENT = MISÈRIA*

* *

*VOLEM VIURE I TREBALLAR A LA NOSTRA TERRA*

*DEFENSEM EL QUE ÉS NOSTRE! TREBALL, TERRA I LLIBERTAT!*

* *

*Manifest nacional de la COS pel 1r de Maig de 2008.*



Fa no gaire temps, se celebrà la “festa de la democràcia” al nord i al sud del nostre país, amb el resultat que moltes i molts de nosaltres ens hi esperàvem. Al sud de l’Albera, victòria del PsoE, augment del Pp, avenç rotund del bipartidisme espanyol, i ridícul de les “alternatives” “nacionals” i/o d’esquerres. Al nord de l’Albera, tal i com s’esperava, augment de “l’esquerra”, i millora dels resultats de les formacions polítiques catalanes... però mantenint-se el poder de la família Alduy a Perpinyà, fins i tot amb el recurs a la tupinada electoral més barroera.



Però en definitiva, amb què ens trobem els i les treballadores dels Països Catalans? Amb més precarietat, més misèria i més atur. I per molt que vulguin amagar-ho, ara ja no hi ha volta enrere... la crisi econòmica (i la social i política) ja és un fet tangible, no un seguit de paraules apocalíptiques en boca de quatre il·luminats. I cada vegada són més i més els i les treballadores del nostre país les que patim l’increment de l’atur, l’augment descontrolat dels preus, el manteniment a preus inabastables de l’habitatge, etc.



En aquests moments i durant els mesos i anys vinents, l’atur torna a ser el principal problema que patim i patirem els i les treballadores d’arreu dels Països Catalans. Però no només l’atur, doncs malgrat totes les famoses reformes, privatitzacions, etc., que havien de ser tan “positives” per al conjunt de la ciutadania (concepte usat, el de ciutadans, per fer-nos creure als i a les treballadores que tots i totes som iguals, que tenim els mateixos drets i deures, etc.), la situació no fa més que empitjorar en termes reals.

Els preus no deixen d’augmentar, amb un procès inflacionari que feia molts anys que no es veia... I mentrestant als Països Catalans, els i les treballadores hem vist com hem perdut més d’un 25% absolut de poder adquisitiu.

Malgrat l’enorme baixó patit al sector de la construcció, i dels milers i milers de treballadors que han quedat, i quedaran al carrer, l’especulació continua sent la reina de la nostra economia, i els i les treballadores continuem veient com un somni pràcticament inasumible el poder tenir una llar (tant se val si de lloguer o en propietat, doncs en moltes de les nostres comarques continua sent més barat comprar i pagar una hipoteca que no llogar)

Els índex absoluts de pobresa a les nostres comarques no fan més que augmentar en els darrers 15 anys (i això, segons les fonts de /Càrites Diocesana/, organització amb una trajectòria dubtosament vinculable als posicionaments radicals i/o revoluconaris)

Aquesta misèria creixent (tan econòmica com social), que entre d’altres coses està provocant un augment esgarrifòs dels índex de violència masclista.



I a tot això cal sumar-li un degoteig constant i creixent de tancaments d’empreses, d’expedients de regulació d’ocupació, etc., i una pujada de tò en les polítiques i en les formes neoliberals i feixistitzants de governs de “dreta” o “esquerra”, “espanyola” o “catalana”... només s’ha de veure la prepotència dels ajuntaments de Barcelona o València davant les més que dignes i senzilles demandes dels treballadors dels autobusos públics (públics de moment), els ERO en empreses com FRAPE, etc.



Aquesta situació la podem veure al llarg i ample del país, en major o menor mesura, tant a la Catalunya Nord, com a les comarques centrals valencianes, les Illes Pitïuses, les terres de ponent o les àrees metropolitanes de València, Barcelona o Alacant.



Així, i malauradament per a totes i tots els treballadors d’aquest país, amb independència de la llengua, de la ideologia i fins i tot de la vinculació “nacional”, la nostra posició a l’Espanya i l’Europa “civilitzada i democràtica”, fa molt temps que ja ha estat marcada. Un espai únicament reservat a oferir “esbarjo” barat als “ciutadans” més o menys benestants (sempre més que nosaltres, és clar), d’aquest nou “imperi” que ens volen fer empassar, Europa, i la seva moneda, l’Euro.



Ens cal un MARC SOCIAL, ECONÒMIC I LABORAL PROPI, de tots els Països Catalans, des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Marc que ens garanteixi la gestió de la nostra capacitat productiva, de la nostra redistribució de la riquesa i del treball, d’un major control de la capacitat tècnico-científica, d’una política de reequilibri econòmic i territorial, d’una política de reindustrialització de les comarques que més ho necessitin, per la defensa clara i sense embusos dels nostres interessos.



I tot això, mitjançant un sindicalisme solidari i feminista, veritablement de classe i d’àmbit nacional sencer. Feminista perque les treballadores seran les primeres en patir, i amb les conseqüències més greus aquesta crisi. De classe, perquè el conjunt de la nostra classe som les principals víctimes d’aquesta situació i els únics que podrem fer quelcom per solucionar-la, i de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, perquè patim la mateixa realitat econòmica, i perquè o ens unim o ens espera un futur molt magre.



/Lluitem, doncs, per l’alliberament de gènere, de classe i nacional!!!!/

/Uniu-vos a la Coordinadora Obrera Sindical!!!/

/Avancem cap a la Unitat Obrera i Popular dels Països Catalans!!!!/


1r de Maig de 2008, Països Catalans

*Coordinadora Obrera Sindical - COS*

21 d’abril 2008

(Maragall dimissió) Quins impactes tenen els Tractats de Lliure Comerç per a la justícia social o el medi ambient?


Els TLC tenen efectes “nefasts” segons un bon nombre d'ONG. Diverses ciutats es van convertir aquesta setmana en seus de la Setmana d'Acció Global contra aquests tractats. Coneix les accions conjuntes que es van dur a terme.


Des de finals dels anys 90, la Unió Europea (UE) ha establert Tractats de Lliure Comerç (TLC) amb determinats països com Mèxic, Xile, Sudàfrica i regions d'Amèrica Llatina, Àfrica, el Carib i el Pacífic. No obstant això, tal com denuncien les ONG, a partir del 2006 la UE va “decidir fer més agressiva” la seva agenda de comerç i inversions.

Des de llavors, la UE ha iniciat negociacions amb Corea del Sud, la regió centreamericana, la Comunitat Andina de Nacions (CA), l'Associació de Nacions de l'Àsia Sudoriental (ENDRECEN) i l'Índia. Encara que cada negociació té les seves singularitats, moviments socials i ONG de les regions del Sud i d'Europa han estat examinant, qüestionant i, en molts casos, oposant-se obertament al contingut i els mètodes de negociació dels Acords d'Associació i d'altres formats que impliquen fórmules de lliure comerç.

Per a les organitzacions socials, els TLC "obren els mercats dels països en vies de desenvolupament a la competència devastadora de les exportacions de la UE", el que "duu a un augment en la desigualtat social i la pobresa per mitjà de la destrucció d'indústries locals, i de l'agricultura camperola i familiar, causant danys a l'ocupació i a les fonts d'alimentació" en aquestes regions en les quals es troben alguns dels Estats més pobres del món.

Una de les plataformes més actives en contra dels TLC és Qui deu a qui?. "Els termes establerts dins dels TLC redueixen dramàticament el necessari espai polític dels països en vies de desenvolupament per regular i dissenyar les seves pròpies polítiques econòmiques amb la finalitat de satisfer els seus propis objectius i necessitats bàsiques de la població", expliquen des de la campanya, que forma part de les activitats de la Setmana d'Acció Global.

Fins ara les organitzacions europees i altres moviments de Mèxic, Xile, Àfrica i el Carib, portaven a terme iniciatives de rebuig als TLC de forma separada. La Setmana d'Acció Global que es va desenvolupar fins el dia 12 d'abril a diverses ciutats del món va tractar d'aglutinar esforços, estratègies i mobilitzacions. Per a això en un dels actes centrals de la Setmana es van reuniran a Brussel·les més de 100 activistes de cinc continents.

Enfortir i millorar les estratègies de resistència

Enfortir i millorar les estratègies de resistència, aconseguir que les campanyes siguin més eficaces, vincular lluites locals i sectorials amb campanyes globals, i demostrar amb major eficàcia l'impacte del programa d'acció “Europa global” de la UE i dels TLC sobre la vida i els mitjans de subsistència de centenars de milions de persones eren alguns dels objectius a aconseguir en aquestes jornades.

La setmana d'estratègia i acció també pretenia fer balanç de l'estat de l'ofensiva comercial de la UE i visibilitzar els seus impactes socials, econòmics i mediambientals en el Sud i a Europa. També analitzar la forma que els governs del Sud accepten aquest marc i les lluites desenvolupades en aquests últims anys. “Ens proposem informar i crear consciència en la major quantitat d'organitzacions i en la ciutadania sobre els problemes dels TLC, i a involucrar-los en el treball sobre aquests tractats”, explicaven des de l'organització de la setmana.

"Els TLC redueixen l'espai polític dels països en vies de desenvolupament per regular les seves pròpies polítiques"
A més de la reunió estratègica de les organitzacions i moviments, la campanya va compareixer en una audiència pública en el Parlament Europeu, es van dur a terme mobilitzacions, concentracions, conferències de premsa i una gira d'incidència política pels Estats membre de la UE.

A diferents capitals europees es van reunir més de 50 xarxes, moviments i organitzacions d'Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, Carib, Amèrica del Nord i Europa que participen, d'una o altra manera, en la resistència a les polítiques de comerç i inversions de la UE en general, i dels TLC de la UE, els Estats Units, Canadà i altres països en particular.

Què PuC Fer Jo?


També et pots informar i unir-te a la campanya contra la signatura dels acords comercials de la UE amb els països empobrits o en vies de desenvolupament.

Enllaços relacionats:

Més informació sobre la Setmana d'estratègia i acció contra els TLC (Tractats de ‘Lliure’ Comerç) europeus

Pàgina web de la campanya contra la signatura dels acords comercials de la UE

Pàgina web de la campanya Qui deu a qui?

Pots llegir més notícies relacionades amb el comerç publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2008

(Maragall dimissió) El transvasament no el faran!

El moviment antitransvasament que mori l´Ebre per salinització i que menysprea el territori en contra d´un nou model de cultura de l´aigua,està en marxa el moviment. Mireo el video i difoneu-lo:

(Maragall dimissió) Entrevista a Uriel Bertran, a la "nit al dia" (3 videos)

Video 1:



Video 2:



Video 3:

16 d’abril 2008

(Maragall dimissió) ERC ha de complir el Compromís de l´Ebre i no menystenir el territori, com ens passa al Berguedà

Amb un tema tant sensible com l´aigua,cal recordar el que diu el compromís per l´Ebre, signat en el seu dia per ERC i que ara se´ndesmarquen els monàrquics(Chacón visualitza l´espanyolisme del "Talante ZP" amb el que qualsevol espanyol més frueixen, fent que una catalana defensi les essències patries imperials i la monarquia que foulegitimida el 1969 per Franco,dient "viva España y viva el Rey", molt aclaridor pels 1.688.532 fins ara votants del PSC, que li va atorgar 25 diputats, encapçalats per Carme Chacón, quan abans callava de la bombolla immobiliària) del PSC-PSOE i ICV-EUiA, entenent que l´error és de planificació, ja que la necesitat és de 40 hm3 d´aigua de boca, la dessaladora estarà acabada l´abril del 2009, si no plogués gens, faria falta cobrir aquest periode, solucionant-se amb el transport marítim d´aigua.
La submissió d´actual cúpula d´ERC als postulats del PSC, ordenats pel PSOE transvasista, crea un precedent greu amb un tema sensible. I a sobre pagant amb recursos de l´´ Estatut amb l´esmena adiccional tercera del deute reconegut. I ja hi haurà canonada i precedent perquè altres territoris en reclamin igualment, amb possibles usos especulatius i no de boca.
I ho dic des d´una comarca com el Berguedà, que s´ha utilitzat com a cortina amb el transvasament del Segre, que qui hi passa veu l´infim cabal, per acabar pactant la veritable prioritat,l´Ebre. De no ésser així, el subsòl de les mines del Berguedà tenen un riu subterrani que parlant amb ex-miners de carbó , quan funcionaven les mines, per no inundar-se els pous, feia falta 5 motors de 500 cavalls funcionant a tothora per drenar l´aigua i no inundar-se galeries. I l´ACA, no hi inverteix , dient que és massa mineralitzada, això si, dessaladores amb cost energètic elevat, si s´inverteix, quan el consistori que té la clau d´entrada a la mina, no ha rebut cap petició per fer exploració, havent voluntaris per fer inspecció i tot, si el que es volia era solucionar abastament d´aigua ràpid, i fer-la arribar al Llobregat a través d´embassament de la baells, que ajudaria a eliminar els municipis del Berguedà Est que fins ara, havien d´abastir-se per cubes. I es que la jugada de dur aigua pel Túnel del Cadí, és una escenificació de xuclar el territori per dur-lo a la metropoli, i no utilitzant aquest túnel de servei, per exemple, per enllaçar ferroviàriament Puigcerdà amb Manresa i tenir una alternativa al transport col.lectiu, retornant el tren al Berguedà, de les poques comarques que no en té.
El territori se´l tracta com espai de pas per servir a la metropoli i els que hi viuen i tenen poder social i econòmic i demogràfic per demanar-ho. I una comarca com el Berguedà amb 38.000 habitants, amb 10 pobles sense transport públic se´ls en refot. I això tard o d´hora es paga socialment i per descomptat electoralment. I sinó com és que l anunciat poligon comarcal d´Olvan faci 4 anys parat en tràmits, mentre d´altres de comarques veïnes s´agilitzen en qüestió de mesos?
Tant al Berguedà, com a l´Ebre, de no rectificar passaran factura interna i externa, amb la sensació creixent entre la gent del territori.
I en quan a ERC i per descomptat la militància , pel capteniment d´actual direcció d´un nucli dur aliè al territori, i subordinada a immediatesa metropolitana, sense pensar en conseqüències amb mig i llarg termini socials i electorals, desoint el clamor dels alcaldes del territori d´Esquerra que ens recorden el seu posicionament , o consultant els blocaires d´Esquerra Republicana de les comarques ebrenques enllaçats a Xarxa Republicana, només queda que el territori es vagi solidaritzant des de la distància, i que els blocaires en fem difusió i provocar un gir en aquest i d´altres temes claus pel país amb l´elecció de nous dirigents i futura direcció. Hi podem trobar en els blocs ebrencs, aquest manifest d´alcaldes de l´Ebre d´Esquerra Republicana:

manifest presentat pels alcaldes ebrencs
ALCALDES AMB EL COMPROMÍS PER L’EBRE
MANIFEST

Els alcaldes i alcaldesses d’Esquerra, davant l’amenaça que suposa fer un
transvasament del Segre, propi de la vella cultura de l’aigua, i que afectaria
greument tant la qualitat com la quantitat de les aigües necessàries per
mantenir el bon estat del tram final del riu i el Delta, els alcaldes d’Esquerra,
coherents amb la nostra actuació i la del nostre partit, i per responsabilitat
davant els nostres ciutadans, volem manifestar que:
• Ens mantindrem fidels a la defensa del riu i als principis de la nova
cultura de l’aigua, motiu pel qual ens oposem a qualsevol transvasament
i interconnexió de xarxes.
• Ens reafirmem en la signatura del Compromís per l’Ebre i donem suport
a la Plataforma per la Defensa de l’Ebre en la seva lluita per aturar els
transvasaments.
• Demanem que el Govern de la Generalitat impulsi un Pacte Nacional de
l’Aigua amb totes les institucions i els agents socials fonamentat en els
principis de la nova cultura de l’aigua. Així mateix, demanem l'impuls
decidit de mesures urgents fonamentades en l'eficiència i la reutilizació
dels recursos hídrics.
• Demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya per la manca de planificació i per l’ocultació
d’informació i transparència, com també per la manca de diàleg i
consens amb el territori ebrenc.
• Recordem que les Terres de l'Ebre han estat i són solidàries amb la
resta del país, tal com demostra l'aportació de recursos hídrics
i energètics, per la qual cosa rebutgem qualsevol política o actuació que
intenti o provoqui l'enfrontament entre territoris.
I perquè així consti, signem aquest manifest a les Terres de l’Ebre, el dia 7
d’abril de 2008
Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre; Paco Gas, alcalde de Roquetes; Jordi Monclús, alcalde de Benifallet; Dani Andreu, alcalde de l’Aldea; Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar; Lluís Fernàndez, alcalde de Freginals; Lluís Millan, alcalde d’Ulldecona; Fidel Ciurana, alcalde de Benissanet; Pere Muñoz, alcalde de Flix; Toni Borrell, alcalde de Miravet; Joan Josep Duran, alcalde de Móra d’Ebre; Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera; Sebastià Frixach, alcalde de Corbera d’Ebre; Carme Pelejà, alcaldessa de la Fatarella; Ferran Cid, proper alcalde del Perelló; Lino Bertran, proper alcalde de Xerta; Ester Martí, propera alcaldessa de la Galera; Francesc Fidel, proper alcalde de Bot.


15 d’abril 2008

(Maragall dimissió) Sindicalistes x la Sobirania: Aquí es pot viure millor? dret al treball, dret a la sobirania






Benvolguda, benvolgut

El proper dijous dia 24 d'abril, dins el marc del actes de commemoració del 1r de maig al nostre país, Sindicalistes x la Sobirania organitza una conferència-debat sota el títol:

Aquí es pot viure millor?
dret al treball, dret a la sobirania

amb la participació de les economistes:

Muriel Casals i Elisenda Paluzié.

L'acte serà moderat i presentat per Mònica Sabata a:


DIJOUS 24 D'ABRIL DE 2008
A LES 19:00 H DEL VESPRE
AL CIEMEN, Rocafort 242 bis
BARCELONA

t'agraïm que en facis la màxima difusió tot esperant la teva assistència.

Ben cordialment,

Sindicalistes x la Sobirania

(Maragall dimissió) Video Idees força d´Esquerra Independentista (EI)

Aquí teniu el primer video d´Esquerra Independentista:

12 d’abril 2008

(Maragall dimissió) Sopar-Tertúlia amb Uriel Bertran, aspirant a Secretari General d´ERC

Aquest dilluns que ve, coincidint en el 77è aniversari de la proclamació de la república catalana, des del Fòrum Faustí Llaverias, tindrà lloc un acte obert a tothom, quest dilluns 14 d´abril, que pot interessar especialment a simpatitzants, votants i militants d´ERC en un context precongressual, el següent acte públic:



SOPAR - TERTÚLIA

DIA: DILLUNS, 14 d´abril del 2008

HORA: 22.00 HORES

LLOC:
RESTAURANT CAL MARÇAL C/Carretera de Berga, 10. Cal Marçal. PUIG-REIG(BERGUEDÀ)

amb URIEL BERTRAN , ASPIRANT A SECRETARI GENERAL D´ESQUERRA
i impulsor d´Esquerra Independentista (EI).

Per assistir al sopar, confirmar reserva al sopar, preu a convenir, trucant al telèfon mòbil: 654.235.499


BIOGRAFIA

Uriel Bertran, és de Badalona, economista de 31 anys, jove, amb formació acadèmica i experiència professional, dinàmic, alegre i valent, és la persona més capaç de reconduir el rumb d’ERC i d’aglutinar nous sectors socials al voltant d’ERC. Desacomplexadament independentista, està convençut que la independència és més possible i més necessària que mai.

Sorgit de la pedrera de les JERC, en va ser el Secretari General, rellançant-la fins als seus millors moments, la va fer créixer en número de militants i projecció pública, dotant-la d’una seu nacional pròpia, impulsant els casals Tio Canya i convertint l’Acampada Jove en l’espai de sobirania més gran dels Països Catalans.

Amb dots de lideratge i treball en equip ha estat capaç de bastir complicitats dins i fora d´Esquerra al voltant d’un projecte polític clar, definint un full de ruta seriós i pautat cap a l’exercici del dret a decidir i formular un model de partit més democràtic i dinàmic que optimitzi i posi al dia la tradició republicana d’ERC.

Activista polític i social, ha estat impulsor de multitud de projectes nacionals dins i fora d´ERC. Tot i la seva joventut ha publicat els llibres “De l’autonomia a l’autodeterminació”, “Montenegro sí, Catalunya també” i “Independència 2014. El full de ruta d’Esquerra independentista” on exposa el seu pensament i els seus objectius polítics pels quals està treballant.

10 d’abril 2008

(Maragall dimissió) Unió Europea: injusta, militarista, antidemocràtica i insostenible ens interesa a l´independentisme?


La UE, per a què?, per a qui?

Sovint des de l´independentisme s´ha irat la Unió Europea com a sortida dels anhels de llibertats col.lectives pel poble català. Res me´s lluny de la realitat, la UE és una europa dels estats al servei de multinacionals, que no entenen de drets, sinó només de mercats i beneficis a costa de retallades salarials i major càrrega de treball, la solució no és delegar en els altres sinó bastir un projecte nacional on l´àmbit socioeconòmic es decideixi a Catalunya, començant pel Marc Català de relacions laborals i no delegant al BCE, que tant efectes negatius causesn a la majoria de la població a través d´un òrgan no democràtic que fixa l´Euribor a milions d´hipotecats d´arreu.
Caldria plantejar des de l´independentisme i a sectors diversos de la societat si una europa que viu allunyada als interessos de la gent, on tothom pot visibilitzar augments de preus des de l´entrada de l´Euro a qui serveix i perquè serveix. A la nostra causa ni social ni nacional com a país, segur que no. Ni el simple gest d´oficialitat del català.
Ara hi ha una campanya especifica per denunciar el darrer Tractat de Lisboa des de la CGT de Catalunya.

I diu així:
Des del seu origen, la Unió Europea és un projecte econòmic que ha buscat un mercat europeu unificat i la projecció de les seves multinacionals i capitals cap a l'exterior. Ara el seu desafiament és convertir-se en una superpotència mundial.


El Tractat de Lisboa, que substitueïx a la difunta Constitució Europea, serveix a aquesta finalitat, ja que:

Blinda una UE neoliberal. El creixement econòmic i la competitivitat són els grans objectius de la UE (art. 3 i protocol nº6). La Unió treballarà per a eliminar els “obstacles” al lliure comerç mundial (art. 10 A i 188 B), garanteix la lliure circulació de capitals (art 56 i 57-3), i aposta per la liberalització i interconnexió del mercat energètic (art 1176A).

A més, la nova estratègia de la Unió (Europa Global: competint en el món) persegueix “mantenir la seva competitivitat en el mercat mundial intensificant els seus esforços per a crear oportunitats per a les seves empreses en tercers països. Per a construir empreses fortes, la UE també haurà de crear un entorn més favorable a les empreses dintre de les seves pròpies fronteres”.

Amb la Carta de Drets Fonamentals es retallen els drets ambientals i socials (com el del treball, salut o habitatge digne). També s'obre la porta al desmantellament dels serveis públics deixant-los subjectes a les normes de la competència (art. 86 i 87).

És clarament antidemocràtic: Els països més rics (Alemanya, França, Regne Unit) tindran més pes. S'aprofundeix la UE a diverses “velocitats”, on els menys poderosos tindran cada vegada menys capacitat de decisió. S'augmenten els àmbits en els quals les decisions es prendran en la UE i no a nivell estatal. El Consell i la Comissió mantenen la majoria del poder legislatiu i executiu, mentre que el Parlament segueix complint un paper subaltern. El Banc Central Europeu no té cap control democràtic.

Augmenta el poder militar de la Unió per a protegir l'euro: S'augmenten les despeses militars (art 27-3). També es potencien els euroexèrcits i la pertinença a l'OTAN (art 27-7). A més es donen suport els “atacs preventius” (doctrina Solana, art. 28).

Aquest Tractat està en la línia del procés de construcció de la UE, el que genera una dinàmica en la qual:

La UE destrueïx l'entorn, ja que la la seva construcció implica un distanciament cada vegada major entre els llocs de producció i consum, que són connectats a través de les grans infraestructures de transport i de connexió energètica. Això implica milers de km2 d'asfalt i formigó; l'increment de les emissions de CO2 a l'atmosfera (que produeïxen el canvi climàtic); o la segmentació del territori, el que amenaça encara més la biodiversitat. A més, la UE és la segona emissora de gasos d'efecte hivernacle del planeta en termes absoluts (el 24%) i per cápita.

La UE augmenta les desigualtats, ja que el control de la inflació i el dèficit són objectius de la UE, però no així eliminar l'atur i la precarietat. La Unió no recull el dret a una renda bàsica universal o el de poder viure en un habitatge digne. A més a les persones immigrants no se'ls reconeix drets tan bàsics com el lloc de residència o el vot.

Això queda reflectit en xifres, ja que en el si de la UE més d'un terç de la població activa està en situació precària: 19 milions de desocupats, 21 milions de contractes precaris, 33 milions a temps parcial i un nombre creixent d'assalariats sense papers (immigrants i nadius). A més, la diferència salarial de les dones respecte als homes és del 28%, i la UE deporta o rebutja a 500.000 persones cada any.

La UE retalla les llibertats, ja que a Brussel·les hi ha 15.000 lobbistes que es dediquen a pressionar perquè les legislacions que emanin de la Unió serveixin als interessos dels gran capital. A més la participació popular està limitada per a permetre que les decisions es prenguin de forma més àgil. Finalment, amb al coartada del terrorisme, la UE i els seus estats membres estan retallant les llibertats de la població.

La UE té un caràcter creixentment militarista
a l'aparèixer tropes de la Unió en diferents llocs del planeta (Líban, Kosova, Haití, Sudan, Bòsnia...), s'està creant un sistema de posicionament via satèl·lit en tot el globus que tindrà aplicació militar (el Galileu), els euroexèrcits cada vegada estan més dotats i tenen major capacitat d'intervenció exterior, i s'ha aprovat la “Doctrina Solana”, per la qual la Unió pot intervenir militarment en qualsevol lloc del globus en defensa dels seus interessos

Confederació General del Treball (CGT)
Baladre, coordinadora estatal de lluites contra l'atur, la precarietat i l'exclusió social
Ecologistes en Acció
Mes informació de la campanya clicant aquí

07 d’abril 2008

(Maragall dimissió) ERC tria entre projecte politic d´alliberament social i nacional o acceptar sotmetre´s al pragmatisme del sistema


El debat és obert i certament com mai , el debat intern a ERC esdevé transparent de cara a la societat. Ja vaig comentar anteriorment que no s ha de caure en error de debatre persones , per molt que la premsa hi insisteixi, i alguna candidatura també. Estem assistint a un debat que encara no és del tot enfocat en el que la base de la militància desitjaria saber de les diverses corrents, i que la gent del carrer també percep. S´ha instal·lat que l´actual cúpula d´ERC ja no té aquella frescura que ilusionava a l´independentisme, després d´un model personalista i que va descriminalitzar la paraula independència en l´època Colom, es va entrar en etapa on el discurs social bastia l´independentisme i situava ERC en l´alternativa davant dels dos partits hegemònics, PSC-PSOE i CIU.
I no cal fer gaire memòria per arribar a la situació actual, on l´independentisme, es digui el que es digui des de la premsa generalista del sistema, no para de créixer, reconeixent-se ésser aquells que així ho conisderen fins a un 31% de la societat. Per tant, si l´independentisme és cada cop més hegemònic, en especial entre les classes populars, i no com alguns encara es pensen, al Circle d´Economia o a la llotja del Liceu, hi ha un decalaix monstruós, que porta que l´independentista està d´alguna manera o altra desencisat o desenganyat amb l´opció politica independentista que resoldria els seus problemes socials, laborals, econòmics com a administració pública per dèficits fiscals no podem donar a la societat i com a país.
Per tant, com és el cas de les darreres eleccions estatals, s´han quedat a casa, o han fet vot de càstig votant opcions minoritàries, en blanc o la gran majoria com diu algun estudi sociològic, els independentistes catalans són abstencionistes.
I aquí passa la clau de volta de les possible precandidatures d´ERC. Tenim dos candidatures de continuisme legitimes, com els carodians amb el tàndem Benach-Niubó, que aglutinarien a priori la gent que està en l´àmbit institucional i que vol continuar el peix al cove, malgrat eslogan del 2014, que no és creible, quan hi voten en contra en les esmenes en aquest sentit, en la darrera conferència nacional d´ERC davant militància, almenys. Per tant gestionar el dia a dia, sense qüesitonar la fermesa nacional dins el govern d´entesa, cosa que feliçment satisfà quie creu haver integrat ERC al sistema. El sector Puigcercós, que jo reformulo i en dic pel seu nom, el sector Vendrell, ànima amb Pep Vall, d´aquest sector, i ves a saber els peatges que amb això deu haver hagut de pagar el seu propi lider, Joan Puigcercós, que com és d´esperar usaran el pes de 140 alliberats territorials, en recollida de firmes, i sinó al temps, quan algú hauria de recordar que són alliberats d´ERC, per molt que les nòmines les firmin Xavier Vendrell, com a Secretari d´organització. I per sort, hi ha alliberats, que són conscients que en un partit assembleari i democràtic com el nostre tothom té llibertat d´expressió, tot i que no sempre s´exerceixi, per si de cas, i és l´error copiar els mals vicis de partits com CIU-PSC/PSOE-PP que tenen molt interioritzat la jerarquies internes i les dependències que això suposa. Té un pes destacable dins el partit, però el seu paper de sector aparell, amb infinitat d´històries a seccions locals i comarcals no afins, han cremat moltes naus, que els pot passar factura. Tenen com a valor com la majoria de militància valer-se d´esquerres, i conèixer militància, tot i que Joan Puigcercós hagi donat des de l´estada a Madrid amb trobades amb entorns propers al poder econòmic, a voltes, fent declaracions neoliberals lloant virtuds del lliure mercat o la rebaixa d´impostos, allunyats als postulats d´esquerres, i com Carod que creu en virtuts de l´economia de mercat, i com menys estat millor com va dir. I no oblidem a més que ambdós accepten les recomanacions que els va fer José Montilla, que ERC havia d´eliminar la seva ànima llibertària, ser un partit assembleari, i que gràcies a la militància de base, l´intent dels dos al Congrés de Lleida, no va reeixir. Per cert, el militant que va fer esmena per defensar tema assembleari, ara treballa a Vicepresidència a les ordres de Carod, pel que em consta. Veurem si els sectors continuistes que interioritzen el sistema, apadrinen en ponència politica del Congrés, nou intent d´eliminar que un militant , un vot, l´RH d´ERC, l´assemblearisme.
I queden dos sectors que volen articular un gir a ERC. Per un cantó, Reagrupament, que té un suport cada cop més important a comarques, dolgudes del control de l´executiva del partit, amb gent que hi porta molts anys, igual com passa al PSC-PSOE enrocat majoritariament per gent del Baix Llobregat, que fa que Rcat agafi pes al territori, però que els elogis des de sectors convergents no els fan un gran favor, i darrerament se sent dir que les critiques al patriotisme social de Carretero, destilen un tarannà més proper al centre-dreta que a l´esquerra, tot i tenir un discurs trencador desacomplexat amb el màxim rival politic, el PSC-PSOE. Defensen una assemblea anual de militància, cosa que no va succeir amb el segon govern d´entesa i defensen l assemblearisme, denunciant el desastre del govern tripartit i que espanta a sectors esquerrans del partit, i que l´oblit inicial de l´àmbit dels Països Catalans ha neguitejat a balears i País Valencià, i probablement volen dur als tribunals, per exemple el reglament del consell nacional pel Congrés, que contravé cap mínim d´avals a candidatures com diuen estatuts.
I per últim , queda Esquerra Independentista, que lideren una persona que hi he treballat uns quants anys en el seu moment a l´executiva de les JERC nacional i que em mereix la seva confiança, com és l´Uriel Bertran, que crec que serà la gran revelació si aconsegueix Esquerra Independentista recollir les 500 firmes úniques que obliga als sectors que vulguin presentar candidatures a President i Secretari General. Crec que la seva capacitat de treball i la seva joventut, són un valor, que es demostra amb gestos com obrir ERC a gent preparada com l Elisenda Paluzie i l´Hector López Bofill, posar el full de ruta avanç dels personalismes , és l´esperança per donar un gir a ERC, i l´únic que les condicions pel 2010, seran acceptar el dret de decidir, amb concert econòmic i llei de referèndums, i si no accepten la resta de forces, no ens ha de fer por anar a l´oposició, a diferència d´altres corrents, i que ara, poc a poc "copien" argumentari per no perdre suport intern. Coherència politica i ilusió.
La meva aposta per aquests motius, sens dubte és Esquerra Independentista. I de molts més que els més de 500 adherits que ara ja hi han donat suport i s´aniran sumant a terriotori fent pinya en aquest nou pal de paller que vulguin un canvi tranquil però real, una renovació amb il·lusió i una aposta de futur que ens ajudi a que l´esquerra independentista vagi per la via directa de la majoria social, sense dependències de cotxes oficials, ni de controls orgànics i que apostin per direcció col·legiada multilideratge, perquè encara que alguns ho hagin oblidat ERC pesi a qui li pesi, és l´eina politica parlamentària més potent per l´alliberament social i nacional d´aquest país, i els seus dirigents, no haurien d´haver-ho oblidat, i molts militants això ho tindran molt en compte, qui té més credibilitat per dur a terme aquest projecte polític social i nacional.
En definitiva, surti qui surti guanyador, que tingui mà estesa, i que les classes populars, i el conjunt del país, s´ilusionin de nou i fer com a la república que ERC la força hegemònica que ens porti a les llibertats socials i nacionals, perquè el procés és en marxa, només falta les persones disposades a fer el sacrifici i la determinació per encarrilar aquest procés. I no ha de fer res que la gent es vagi posicionant, perquè a diferència d´altres partits on qui és disident de linia orgànica oficial, se l´aparta, el nostre, tots decidim i tots exercim la nostra llibertat d´opinió i d´elecció, un exemple a seguir que dóna transparència a la societat a la que ens dirigim i dinifica i aproxima la política, en moments on el desprestigi és generalitzat i que el model assembleari nostre, posa molt nerviosos a CIU-PSC/PSOE ara que aviat tenen també els processos congressuals aviat. Els partits s´han d´obrir a la societat, o la societat més tard o me´s d´hora els girarà l´esquena.I l´abstenció creixent és un simptoma evident.

(Maragall dimissió) Wikileaks, un altaveu per a la difusió d'informació prohibida i censurada

El portal publica documents vetats en alguns països, enviats i analitzats per persones que preserven el seu anonimat. El seu objectiu principal: aconseguir influència política i desvetllar comportaments no ètics de governs i empreses.


Wikileaks, que desenvolupa una versió no censurable de la popular enciclopèdia Wiquipèdia, és, segons els seus creadors, fàcil d'utilitzar per qualsevol internauta, i ja ha rebut més de 1,2 milions de documents procedents de societats amb règims totalitaris.

Segons el portal, avui dia, l'obertura i democratització són més necessàries que mai, a causa de l'increment de poder de les corporacions irresponsables, a l'augment de tendències autoritàries als Estats democràtics i a l'increment de governs autoritaris procedents de llocs tan diversos com la Xina, Rússia, Euràsia Central, Orient Pròxim o l'Àfrica Subsahariana.

La pàgina web afirma millorar l'anàlisi i la transmissió de la documentació publicada, ja que la comunitat internauta examinarà, en fòrums, la seva credibilitat, plausibilitat o falsedat.

D'aquesta manera, Wikileaks redueix el risc de possibles leakers o filtradors i assoleix una selecció d'informació veraç i millor contrastada que la que molts mitjans de comunicació i serveis d'intel·ligència proporcionen.

El grup d'assessors del portal, encara en formació, inclou representants del col·lectiu expatriat rus, així com comunitats de persones refugiades tibetanes, periodistes, un antic analista de la intel·ligència nord-americana i criptògrafs .

Què PuC Fer Jo?



Enllaces relacionats:

Wikileaks

Viquipèdia

Pots llegir altres notícies relacionades amb les noves tecnologies publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2008

06 d’abril 2008

(Maragall dimissió) Falles 2008 a València, Gandia i Xàtiva

Un la setmana prèvia a falles, va poder visitar el País Valencià, amb l´inestimable guia autòctona de la parella. Perquè us en feu una idea, un bocinet en imatges, clicant aquesta imatge de la falla infantil :



(Maragall dimissió) Xerrada-Col.loqui: Monarquia o Democràcia, amb Marcel Mateu, professor Dret Constitucional UAB

Aquest proper divendres, el professor de la UAB i recentment de la UOC, Marcel Mateu, el convidem a Berga una persona que està treballant un llibre sobre el republicanisme i amb la pregunta "Monarquia o democràcia?" ens obre un debat interessant, d´un tema que ja va tenir un èxit remarcable, en jornada a la Seu d´Òmnium Cultural, a Barcelona, ja fa unes setmanes. L´acte és el proper divendres , obert a tothom. Aqui teniu més informació sobre l´acte i biografia del ponent:

XERRADA-COL.LOQUI


MONARQUIA O DEMOCRÀCIA ?

amb MARCEL MATEU, Professor de Dret Constitucional de la UAB

LLOC: Sala d´Actes Convent Sant Francesc , de Berga

DIA: Divendres 11 d´abril del 2008

HORA: 20 hores


Organitza: FÒRUM FAUSTÍ LLAVERIAS amb col.laboració del BIC


BIOGRAFIA CONVIDAT:

Marcel Mateu [Manresa, 1969]. Llicenciat en Dret per la UAB el 1992, és professor de la Unitat de Dret Constitucional de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1994.

Ha format part dels projectes d’investigació “Federalisme i igualtat”, dirigit per Enric Fossas, i “El federalisme judicial”, dirigit per Manuel Gerpe. Actualment és membre del projecte “Los derechos fundamentales como principios objetivos” dirigit per Juan Carlos Gavara i participa com ajudant de coordinació en el Projecte d’Innovació Docent sobre les Institucions polítiques de Catalunya, dirigit per Joan Lluís Pérez Francesch, que ha merescut l’ajut econòmic de l’AGAUR (MQD per al 2006). El resultat d’aquest projecte pretén ser la creació de materials docents en suport digital no només adaptats al nou Estatut d’Autonomia sinó que fomentin la interacció amb l’estudiant a partir de la visualització de conceptes.

Ha publicat diversos articles en revistes jurídiques especialitzades, bàsicament sobre la Transició, drets fonamentals (llibertat d’informació, dret a l’honor, secret de les comunicacions, inviolabilitat del domicili i dret d’associació), dret electoral i sobre les relacions entre ordenaments jurídics. Ha publicat també diversos articles en alguns mitjans de comunicació generalistes, com l’Avui o el Regió-7. Col·laborador d’Autonomies, Revista catalana de Dret Públic, en la secció de comentaris de la jurisprudència del Tribunal Constitucional des de l’any 1997 al 2004 (núm. 22 a 30) i en la secció de comentaris a l’activitat legislativa estatal, des de l’any 1999 al 2004 (núm. 24 a 30).

A la Facultat de Dret, ha estat professor de les assignatures Practicum I, Dret Constitucional I, Dret Constitucional II, Institucions Polítiques de Catalunya, i de l’optativa Dret electoral. També ha impartit docència a la Facultat de Ciències Polítiques i a la de Ciències de la Comunicació, en les assignatures d’Introducció al Dret i Introducció a l’ordenament jurídic, respectivament. A la Facultat de Dret ha estat dels pioners en aplicar l’aprenentatge cooperatiu i la utilització de les TIC tant en l’exposició de continguts com en l’avaluació.

Des del 1997, també és professor de l’Escola de Policia de Catalunya, on imparteix l’assignatura de Dret Públic dins del Curs de Formació Bàsica. Ha estat a més coautor de les Unitats Didàctiques de Dret Constitucional i de Dret Públic (del Curs de Formació Bàsica) i dels Temes de Dret (Àmbit Institucional) que la Conselleria d’Interior facilita per a preparar les oposicions a Mosso d’Esquadra.

Des de febrer del 2008 és professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i des de març d’aquest any, professor propi de Dret Constitucional en aquesta Universitat.

Ha estat vinculat a diverses entitats manresanes i de la comarca del Bages. És membre fundador de la Unió Musical del Bages, de la que fou el seu primer president; i de la Fundació Independència i Progrés, amb seu a Manresa. També és membre del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA), des dels seus inicis, l’any 2001, i de les Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) i de Sobirania i Progrés (SiP).

Més informació: FÒRUM FAUSTÍ LLAVERIAS

02 d’abril 2008

(Maragall dimissió) Resum Ple Municipal 27/3/2008 del Grup ERC Puig-reig

GRUP MUNICIPAL ERC PUIG-REIG

PLE DIA 27 DE MARÇ DEL 2008

0.- Aprovació actes anteriors:A l’acta del ple extraordinari . També a la pàgina 10 a la meva intervenció hauria de dir infraestructures creiem que neix curta,ja que…

1.-Convocatòria de concurs plaça de guàrdia: Abans de votar a favor,m’agradaria saber si la excedència del Paco Rodríguez,pot influir a l’hora que si mai tornés en la creació de aquesta plaça?Ens sembla positiu que s’inverteixi en seguretat,perquè és un tema que a les persones els preocupa. A FAVOR.

2.-Aprovació projecte de complementació i dotació de serveis urbanístics dels carrers Estació-Nou-Passatge malaret. Es tot del mateix propietari?A FAVOR.

3.-Acceptació subvenció Llar d’Infants L’Estel curs2007/2008.El fet de que ens hagin donat més diners que l’any passat ja és possitiu. A FAVOR.

4.-Acceptació cessió anticipada finca parcel·laria 6,de Redaxa.És un tràmit.A FAVOR.

5.-Ratificació acord junta de Govern local sobre acta inspecció ECA-EIC:Entenem què és un tràmit.Ho demanaran a més empreses.?A FAVOR

6.-Mocions ERC sobre el procés d’independència a Kosovo i ampliació i reorganització del parc infantil

MOCIÓ DE SUPORT AL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA DE KOSOVO

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El passat 17 de febrer el Parlament kosovar va aprovar la constitució del nou Estat de Kosovo. El Parlament feia d’aquesta manera ús de la sobirania popular i del dret dels pobles a la lliure determinació.

En els següents dies, una gran part dels països del món reconeixien el nou Estat. Entre aquests figuren els Estats Units, França o la Gran Bretanya.

El govern espanyol en canvi, no reconeix el nou Estat, alineant-se així amb països com Rússia o Sèrbia, negant la legitimitat del Parlament de Kosovo per representar els interessos i la voluntat de la seva ciutadania.

Aquest precedent fa palesa la possibilitat que qualsevol nació europea pot arribar a la independència si una majoria política i social hi està d’acord, i sempre per vies pacífiques. El dret a l’autodeterminació ha sigut sempre una realitat al si dels països europeus, i la prova és que Eslovènia, independent des de fa només 15 anys, ostenta actualment la presidència de torn de la UE.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament de __Puig-Reig_ fa públic el següent:

  1. Constatar que el dret de decidir de la ciutadania és un dret fonamental i un principi democràtic que està molt per sobre d’interessos geopolítics i econòmics.

  1. Constatar que el dret de decidir és un principi democràtic que existeix i que té un lloc dintre de la UE, com ho demostren els exemples de Lituània, Letònia, Estònia, la República Txeca, Eslovàquia o Eslovènia, que ja pertanyen a la UE. Són reconeguts igualment per la UE països que han aconseguit la seva independència recentment, com Montenegro (últim país reconegut independent, el 2006), Croàcia, Bòsnia o Macedònia, que ja són països candidats a entrar a la UE.

  1. Mostrar la seva alegria davant d’aquest fet històric, que dóna l’oportunitat a tots els pobles d’Europa a decidir lliurement el seu futur.

  1. Instar al Govern de l’Estat espanyol que reconegui oficialment i iniciï relacions diplomàtiques amb el nou Estat de Kosovo.

  1. Fer arribar aquest acord al Ministeri d’Afers Exteriors espanyol, al Govern de la Generalitat i als Grups Parlamentaris al Parlament de Catalunya.

El grup municipal de CIU,ens demana afegir un punt:Demanar al Govern de la Generalitat que insti al Govern Espanyol que reconegui oficialment i inicii relacions diplomàtiques amb el nou estat.

Els hi hem acceptat.

IP-EPM-IC: 5 ABSTENCIÓ CIU: 4 A FAVOR

ERC: 1 A FAVOR PSC:1 ABSTENCIÓ

MOCIÓ GRUP MUNICIPAL D’ERC DE PUIG-REIG QUE PRESENTA AL PLE: L’AMPLIACIÓ I REORGANITZACIÓ DEL PARC INFANTIL DE LA PLAÇA NOVA

Per la present, el grup municipal d’ERC de Puig-reig, volem fer pal·lesa la necessitat d’ampliar el parc infantil ubicat a la plaça nova, entenent que en aquests darrers anys, la natalitat al nostre municipi ha experimentat un notable creixement, i això ha provocat que a dia d’avui, el parc no pugui absorbir la quantitat de nens i nenes que hi van a jugar. Al mateix temps, aquesta manca d’espai suposa un seriós perill, ja que la distància que separa un element de joc de l’altre és molt reduïda, dificultant molt la mobilitat. Per tant, pensem que seria molt important posar mesures que corregeixin el gran perill que provoquen els “cantos” vius de la jardinera ubicada dins del recinte del parc, així com la col·locació dels gronxadors, que causa una angoixa constant als pares i mares.

Al ple de l’ajuntament es demana l’adopció dels següents acords:

1- Ampliar el parc infantil.

2- Buscar una nova col·locació dels elements de joc.

3- Cercar mesures que corregeixin els perills.

IP-EPM-IC: 5 EN CONTRA CIU: 4 EN CONTRA

ERC: 1 A FAVOR PSC: 1 A FAVOR

7-Decret d’alcaldia.Informen que el judici entre l’ajuntament i Sergi Beringues(ex professor de trompeta de l’escola de música de Puig-Reig) serà el 9 d’abril a les 10:30 h.

8.-Precs i preguntes.

1.-Quan posaran la placa del C/Alzina?

2.-Sapiguer la seva posició sobre una instància que he trobat al registre d’entrada en que la comunitat de propietaris Abelles 21 sol·licita un únic sentit de la via i que es posi remei al problema dels cotxes que aparquen i circulen en part per damunt de la vorera fent cas omís a la prohibició que hi ha al respecte.

3.-Amb quina periodicitat es fa la neteja del sector del Serrat(Escales Mare de Déu,Cal Cosme…..)?

www.esquerra.cat/puigreig


01 d’abril 2008

(Maragall dimissió) Arrenca la Berguedàsfera, amb presentació icona i preparant jornades


Pas a pas, anem creant sinèrgiesi vertebrant els blocaires de la comarca. Voldriem que es sumés voluntaris per engegar jornades del proper 9 de maig, amb la col.laboració d´altres punts de suport, depenent de la implicació podem fer extensiva les noves tecnologies a un nombre major de persones, del que es tracta és d´alfabetitzar, ja que no podem obviar que gairebé la meitat de la població no usen les eines que ofereix internet. També amb el teu ajut desinteressat/da pot ésser possible.A titol individual i perquè no entitats o institucions que vulguin promoure les noves tecnologies i tinguin un espai amb accés públic per fer-ho possible. Ensenyem a fer bloc propi, per començar, amb el teu ajut i dels blocaires. Per contacte: berguedasfera@gmail.com .
Ja aquest dissabte va tenir lloc la presentació de la Berguedàsfera, com recull la fotografia adjunta, amb imatge de la icona, obra del ninotaire i blocaire Jaume Capdevila(KAP), en presència dels blocaires Quirze Grifell i Moisès Rial.
Al vespre va tenir lloc primera presa de contacte fisica amb nucli de blocaires de la comarca, intercanviant coneixements i aprovant impulsar jornades, amb idea inicial que tindran lloc el proper 9 de maig amb col.laboració de la Xarxa de Telecentres del conjunt del Berguedà,(Berga,Cal Pons(Puig-reig), Guardiola de Berguedà) com a proposta pionera que facilitarà l alfabetització de persones amb les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), amb " APRÈN A CREAR EL TEU BLOC AMB LA BERGUEDÀSFERA", podent-se ampliar a d´altres subcentres i punts d´accés públic d´internet a la comarca, usant eines d´interelació i comentaris, com els blocs creats i existents, el Twitter i el Facebook ja en funcionament de la Berguedàsfera.

(Maragall dimissió) El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, en perill

Nacions Unides fa una "petició urgent i extraordinària" als països enriquits per tal d'alimentar 73 milions de persones que depenen de l'ajuda per menjar. ONG criden l'atenció sobre els països que pateixen fam crònica.


L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha advertit que podria haver de racionar l'ajuda alimentària als països empobrits a causa de l'augment dels preus en els productes bàsics i en els combustibles.

L'Agència per a l'Alimentació i l'Agricultura de l'ONU (FAO, per les seves sigles en anglès) ha de recaptar almenys 500 milions de dòlars (gairebé 338 milions d'euros) en els pròxims dies per evitar haver d'arribar a racionar l'ajuda alimentària que reben 73 milions de persones a prop de 80 països.

La directora executiva del Programa Mundial d'Aliments (PAM), Josette Sheeran, va decidir remetre el passat 23 de març una carta als governs dels països enriquits amb aquesta petició urgent.

Segons els responsables de les ajudes, les classes mitges urbanes dels països en vies de desenvolupament, com Indonèsia, Iemen o Mèxic, comencen a passar fam a causa de la ràpida pujada dels preus de productes bàsics com el blat, el blat de moro, l'arròs o la soia. "La fam té de cop i volta un nou rostre", ha afirmat Sheeran.

Un sol menjar al dia

Segons Sheeran, als països en desenvolupament moltes famílies han deixat de menjar tres vegades al dia i ho poden fer només una. “Per primera vegada en vint anys, Egipte ha ampliat el seu sistema de racionament d'aliments, mentre que Pakistan ha reintroduït un sistema de cartilles de racionament que havia abandonat a mitjans dels anys vuitanta. Per això, el PAM ara ha d'ajudar també aquests països on el problema no és l'escassetat d'aliments, sinó la carestia dels mateixos”, va explicar la directora executiva del programa.

"El cost de la vida ha augmentat tan abruptament que moltes persones no tenen recursos econòmics per comprar queviures"
Sheehan confia que finalment els països enriquits s'involucrin en aquest “repte per a tothom” i que així es puguin evitar les mesures dràstiques, però recorda que els països empobrits del món hauran de pagar aquest any un 35% més per les seves importacions de cereals.

Desnutrició crònica

Les ONG, per la seva banda, reclamen que no s'oblidi la situació dels habitants dels països més necessitats, aquells en els quals l'escassetat d'aliments s'ha convertit en “un mal crònic”.

Acció Contra la Fam, per exemple, ha denunciat que més de 12.500 menors de cinc anys pateixen desnutrició aguda a Libèria. La taxa de mortalitat del país també se situa en el llindar crític marcat per l'Organització Mundial de la Salut.

Malgrat la relativa estabilitat que presenta el país des de la signatura de l'acord de pau del 2003, l'ONG denuncia que els 14 anys de guerra civil han arruïnat Libèria i explica que la població desplaçada en camps de refugiats de la capital està tornant a les seves llars per començar una nova vida però el que es troben és una situació “d'extrema pobresa urbana".

A més de la fam, l'entitat detalla altres problemes “endèmics” a la regió. “L'aigua potable escasseja, tot just trobem latrines, no hi ha electricitat, les cases estan molt danyades i a això s'afegixen les malalties produïdes per l'acumulació de residus i la manca d'higiene", assenyalen des d'Acció contra la Fam.


Estimacions sobre seguretat alimentària de la FAO en el primer trimestre del 2008


La Creu Roja, per la seva banda, ha cridat l'atenció sobre l'empitjorament de la la situació humanitària a Somàlia. Anna Schaaf, portaveu de la Creu Roja Internacional, ha explicat que el país viu una severa escassetat d'aliments, a més d'una greu sequera.

L'ONG ha denunciat que, "mentre els mitjans se centren en altres crisis d'Àfrica", centenars de milers de persones s'han vist desplaçades i la manca crònica de pluges ha empitjorat encara més la seva situació. "El cost de la vida ha augmentat tan abruptament que moltes persones no tenen recursos econòmics per comprar queviures i altres articles bàsics", expliquen.

En algunes regions del país, segons assenyala el Comitè, la població depèn totalment de la criança d'animals i del comerç, "però els pasturatges són ara terres àrides a molts llocs, i els pastors estan perdent animals que estan massa febles per caminar les distàncies cada vegada més llargues entre les pastures fresques i els pocs pous d'aigua", assegura l'entitat.

"Inseguretat alimentària crònica"

Les ONG fixen la seva atenció també en Etiòpia, on gairebé nou milions d'etíops necessitaran ajuda alimentària aquest any, segons la Xarxa de Sistemes d'Alerta Ràpida de Fam (FEWS, per les seves sigles en anglès).

L'organització nord-americana denúncia que vuit milions de persones a Etiòpia pateixen "inseguretat alimentària crònica" i un altre milió pateix aquesta inseguretat de forma aguda. A més, la FEWS adverteix que tant els preus com la demanda de bestiar boví, l'exportació del qual era una de les principals fonts d'ingrés del país, han caigut en els últims mesos.

Què PuC Fer Jo?


Al Directori d'ONG de Canal Solidari trobaràs aquestes i d'altres entitats d'acció humanitària i cooperació internacional amb les quals pots col·laborar. A HacesFalta.org també pots trobar oportunitats de voluntariat en aquests camps.

Enllaços relacionats:

Acció Contra la Fam
Creu Roja
Xarxa de Sistemes d'Alerta Ràpida de Fam
FAO.
Programa Mundial d'Aliments (PAM).
Pàgina web de l'Organització de Nacions Unides.
Organització Mundial de la Salut.

Llegeix altres notícies relacionades amb l'acció humanitària publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2008