20 d’abril 2012
10 d’octubre 2011
10 de novembre 2007
(Maragall dimissió) Foment del Treball, desperta ara? Cal sumar a la societat civil, les cúpules sindicals l´1 de desembre a manifestar-se
El que és digne d´anàlisi és el seu president Juan Rosell, que només fa un any optava a la reelecció de la CEOE, la patronal espanyola, que fins fa poc era dirigida per un ranci i un tardofranquista com el Cuevas(empresaris catalans dixit), que no se li coneixia empresa pròpia, i ara substitueix en González que proclama la lleialtat al a corona espanyola i la unitat indivisible de l´estat espanyol, en la mateixa línia. A Espanya ni el petit ni el gran empresari no hi tenen res a fer, perquè també son desafectes també i cal continuar espoliant-los com les classes populars, i com més callats millor. I fins ara la desafecció és encapçalada timidament per la CECOT que almenys denuncia fa temps el dèficit fiscal i d´infraestructures i fins i tot en solitari en l´àmbit empresarial ha defensat l´Agència Tributària catalana, com si que fa anys ho fa en l´àmbit polític ERC i potser Foment del Treball és conscient que no pot perdre representativitat denunciant la realitat i ho ha de fer a contracor, ja que moltes grans empreses depenen de contractes i concessions públiques de l´estat i per tant si arriba desafecció a Espanya a la classe empresarial, és que el procés d´autodeterminació per esdevenir independents entra en una fase de no retorn.
I les forces sindicals , quan si sumaran? Convocaran iniciativa de vaga general pel dret de decidir?
Aquí la afiliació sindical de base sobiranista,que des de Sindicalistes per la sobirania, malgrat haquejar-nos la pàgina en reparació algú contrari de les llibertats socials i nacionals de les clases populars, tenint aquesta record dels arguments i adherits en format de pàgina bloc de Sindicalistes per la sobirania, sumem vora 500 adhesions, també i té molt a dir-hi a l´hora d´exigir els seus representants, que se sumin a favor de la manifestació del proper 1 de desembre.
06 de novembre 2007
(Maragall dimissió) Entrevista a Ramon Carner, distribuidor de la Cola Catalana, l´Alter Cola i de Desperta Ferro
El primer pas teu que coneixem al món empresarial va ser la distribució de l'Alter Cola, que vas rebatejar com a 'Cola Catalana - Cola Lliure'. Com va anar i com va l'aposta?
Sí, aquesta és la meva primera acció compromesa en el camp empresarial. Abans de crear la Xecna, he estat treballant en organitzacions culturals i patriòtiques: La Pinya (revista local), Convenció per a la Independència Nacional, Bloc d’Estudiants Independentistes, ERC, Partit Espinaltià, etc. També he treballat a l’administració publica durant 5 anys com a Regidor i Primer Tinent Alcalde a Sant Feliu de Codines.
Que com va anar l’aposta? Doncs varem veure molt clar que amb la globalització, al contrari del que molts es pensen, les identitats nacionals es reforcen. Si viatges pel món i veus que a molts països les begudes de cola “autòctones“ estan creixent en vendes, et fas la pregunta: com es que al meu país no hi ha encara un refresc de cola autòcton? Amb aquesta idea varem registrar la marca Cola Catalana - Cola Lliure i la varem començar a vendre a petits establiments de Catalunya. Era el moment del "Boicot al Cava Català" i la gent estava molt emprenyada, molt sensible. Al veure que uns joves catalans s’atrevien a competir amb la Coca-Cola, aquest fet coratjós va fer que les vendes creixéssin i el coneixement de la nostra marca es va consolidar amb rapidesa malgrat els pocs recursos amb que comptàvem.
Hem de donar les gràcies a TV3 (ja ens ha fet dues entrevistes) a Catalunya Ràdio, a RAC1 i també a tots els altres mitjans de comunicació que han parlat de la nostra iniciativa. Estem molt contents.
Perquè començar la teva aventura amb una cola? Què té la Cola Catalana que no tinguin les altres?
Bé, ja he explicat que la beguda “refresc de cola“ és una beguda universal. Tothom ha provat o consumeix assíduament algun refresc de cola. La publicitat ha fet que molta gent entri en una bar i demani una Coca-Cola sense pensar-s’ho.
Fins ara, la Coca-Cola només tenia de competència la Pepsi-Cola. Ara, a la Coca-Cola li estan sortint altres competències de begudes de cola locals.
A Catalunya som nosaltres que distribuïm la Cola Catalana - Cola Lliure, un refresc de cola que si el proves te n’adones que és molt bo. Després d’un any, hi ha molts bars i restaurants que quant algú els demana una Coca-Cola els hi pregunten quina volen: la normal (la nostra, la Cola Catalana) o la d’importació (la Coca-Cola, l’Americana )? Cada vegada hi ha més gent que prova la Cola Catalana i ja no torna a la Coca- cola. Deu ser per alguna raó no?
Què ens pots dir dels teus aliats de la Catalunya Nord?
La paraula “aliats“ no és del tot correcte. Ells són els fabricants. Sí, l’empresa Cap d’Ona es la que produeix la Cola Catalana. Ells tenen la fòrmula secreta de fabricació de la Cola Catalana. Nosaltres hem signat un contracte de distribució exclusiva com hem fet amb totes les empreses que produeixen les begudes amb component emocional català que la Xecna distribueix. La Xecna ha establert un protocol mínim que han de seguir totes les empreses amb les quals treballem: etiquetatge en català, producte de qualitat, component històric/emocional, sentiment patriòtic, etc.
Amb l’empresa Cap d’Ona hi ha moltes coincidències fins hi tot en el cognom. El seu avi era un republicà que es va exiliar a França i es deia de cognom Carbonell. El meu avi també va estar un temps al camp de concentracio d’Argelers i també es deia Carbonell, a partir d’aquest detall ja pots imaginar-te les coincidències d’ambdues famílies, una de la Catalunya Nord i l’altre, com ells diuen, de la Catalunya Sud.
Un cop ficat en el negoci de la distribució minorista, sembla que et vas trobar amb certs obstacles d'entrada. Què va passar exactament?
Amb l’ampolla de la Cola Catalana sota el braç, vaig recórrer quasi tota Catalunya presentant la nostra beguda a moltes empreses distribuïdores de begudes. El problema va ser que totes ja eren distribuïdores de la Coca-Cola i no podien portar una altra marca de cola. Molts d’aquest distribuïdors veien bé la nostra iniciativa. Tenien el sentiment amb nosaltres, però econòmicament no podien arriscar-se a perdre la distribució de la Coca-Cola, ja que en molts casos és un 40% de la facturació. Davant d’aquesta realitat, ens varem haver d’espavilar. Varem buscar distribuïdors d’altres productes que volguéssin portar la nostra beguda i a més, com que la gent ens trucava de tot arreu, varem haver de crear una logística pròpia de distribució que hem anomenat la Xecna: Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional.
Així doncs, vas muntar el què anomenes Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional (Xecna). Què és i com s'inicia? Com podem saber quins són els punts de venda que la conformen?
La creació de la Xecna es produeix per una lògica de mercat. Hi ha una demanda de begudes amb component emocional. Els catalans tenen ganes de sentir-se valents, tenen ganes d’enfortir el seu caràcter, de ser importants, de recuperar l’autoestima.
Després de visitar molts pobles i ciutats de Catalunya i desprès de parlar amb molts botiguers, carnissers, propietaris de cellers, petits empresaris, etc. t’adones que hi ha un profund sentiment d’amor al país i que hi ha moltes ganes de tirar endavant, de ser reconeguts, de ser quelcom més que no pas un ciudatà d’un país que no acaba de funcionar. Després del fracàs de la reforma de l’Estatut, una gran majoria de catalans estan decebuts de com està el país i de la política erràtica que tenim. Ells són empresaris, petits comerciants, persones d’ofici i benefici, ells saben el que costa tirar endavant una empresa i lògicament se n’adonen que Catalunya no va prou bé. En aquestes persones les nostres begudes actuen de revulsiu.
Ara fa pocs dies has fet un nou pas en aquesta direcció i has presentat 'Desperta Ferro', la primera beguda energètica catalana. Com ha sorgit la idea? Està funcionant bé?
Sí, varem presentar el Desperta Ferro el 21 de maig a la sala d’actes del Mercat de la Boqueria. La nostra intenció és normalitzar el mercat. No hi havia cap beguda energètica etiquetada en català. Hi ha estudis que indiquen el fort creixement de vendes que tindran aquestes begudes en el propers anys i sobretot en el segment de població jove. Després de pensar una mica varem decidir que havíem de buscar un nom i una bona imatge per incidir en la joventut catalana. Les vendes són bones, la joventut catalana s’identifica amb l’esperit de la nostra beguda. Pel proper estiu hem de fer que el Desperta Ferro sigui la beguda energètica més venuda a Catalunya, per sobre del Red Bull, i evidentment, per sobre del Toro XL d’Osborne.
Sabem que tens pensat treure nous productes en clau catalana properament. Ens en pots avançar alguna cosa?
El divendres dia 26 d’octubre vam presentar el primer whisky de la història etiquetat en català. És un pas més en la normalització lingüística del nostre país. El whisky Jaume I –el nostre Rei– és un whisky tipus “Blend de Luxe“ fet a Escòcia. També vam aprofitar l’acte per presentar el Cava 2014 -Catalunya, nou estat d’Europa-. Amb aquestes dues noves begudes volem incidir en un target de consumidors més madurs, i amb el cava sobretot, en les famílies catalanes que podran brindar per Nadal amb aquesta ampolla de cava tan suggeridora. En l’etiqueta d’aquest cava hi ha un escrit molt potent que porta per títol “La Victòria és nostra".
Per l’any 2008 tenim pensat presentar dues noves begudes. Estem segurs que una d’elles produirà un gran impacte mediàtic. Per ara no puc dir res mes.
Tots els teus productes tenen vinculacions amb fets i noms molt representatius de la cultura catalana. Quin procés segueixes a l'hora de "batejar" un nou producte?
Els catalans no coneixem prou la nostra història que es plena de grans personatges i de grans aventures. A la nostra història hi manquen elements positius. En totes les històries de tots els països del món hi ha mites i referents positius que reforcen l’autoestima dels seus habitans. A Catalunya, la història que ens expliquen a l’escola, la "oficial“ és una història basada en les derrotes. La joventut catalana no té referents.
D’alguna manera, les nostres begudes entronquen amb la corrent de la història romàntica, aquesta visió positiva de la història i dels seus personatges iniciada per historiadors com en Ferran Soldevila.
Aquesta evolució del negoci denota un bon rendiment en les vendes?
Ara les vendes són bones. Pensem que a mesura que anem millorant la nostra distribució seran millors. Allà on ens presentem ens compren. La nostra manera de vendre és la següent: arribem a una població, preguntem quin és el bar més emblemàtic del poble. Si el propietari és un català "normal", aquest ens compra segur. Després busquem altres establiments en el mateix poble, comerços d’alimentació, carnisseries, etc. Els expliquem el projecte de la Xecna i les nostres intencions. D’entrada tots hi posen ganes i d’aquesta manera la venda comença amb bon peu.
El nacionalisme català és un nínxol de mercat? Quines expectatives de creixement tens?
El nacionalisme català -el Catalanisme- ja ha fet la seva funció a la història. Parlant amb termes de mercat, és un producte obsolet, ja no ven. On hi ha un veritable nínxol de mercat és en l’independentisme. L’independentisme és el futur. La gent quan compra, sempre vol comprar coses noves, productes que els hi reportin alguna millora. Les coses passades de moda es venen a les botigues d’antiguitats, només les compren els coleccionistes o algun nostàlgic.
Creus que el mercat funcionaria millor si fóssim un estat independent?
En una Catalunya independent TOT funcionaria millor. No ens hem d’enganyar, Catalunya es una nació que des del 1714 s’ha convertit en una colònia d’Espanya. Si repasses la historia i busques la definició de la paraula “colònia“ veuràs que en aquests moments Catalunya no és res més que això i, com en totes les colònies, hi ha mancances. Les infraestructures són deficients i l’economia no acaba de rutllar. Aquest fet repercuteix tant en les vendes de la nostra empresa com també en totes les altres empreses de Catalunya.
Creus que assolirem la independència algun dia? Quan?
Hi ha homes que lluiten un dia. Són bons. N’hi ha que lluiten de tant en tant. Són millors. Hi ha els que lluiten sovint. Són magnífics. I ha els que lluiten cada dia, tota la vida. Aquests, només aquests, són els imprescindibles per Catalunya. Avui a Catalunya hi han molts homes imprescindibles que treballen amb aquest objectiu: la Independència. Estic segur i confio que aviat hi haurà una coincidència d’interessos que ferà possible una coordinació d’aquests homes i dones per assolir l’alliberament de la nostra nació.
30 d’octubre 2007
(Maragall dimissió) Premis a les pitjors empreses europees 2007
Els premis ‘Worst EU Lobbying Award’ (Premi al Pitjor Lobby Europeu), organitzats pel Corporate Europe Observatory, Friends of the Earth Europe, LobbyControl i Spinwatch, reconeixen el lobby “més manipulador i amb més manca d'ètica” de la Unió Europea. En l'edició d'aquest any es pot participar votant a dues categories: el Pitjor ‘Lobby Europeu’ i el Pitjor ‘Rentat Verd’.
El Pitjor ‘Lobby europeu’ reconeix el lobby, companyia o grup de lobbies que el 2007 ha utilitzat les pitjors tàctiques empresarials per influenciar els polítics i governants responsables de prendre les decisions a la Unió Europea.
El premi especial al ‘Pitjor rentat verd’ busca cridar l'atenció sobre l'empresa les estratègies de la qual de màrqueting i propaganda siguin menys responsables amb els impactes reals sobre el medi ambient produïts per les seves activitats.
Més de 40 nominacions han estat proposades per ciutadans i ciutadanes i moviments socials de tot Europa. Després d'un escrutini realitzat pels organitzadors, ja s'han establert dues llistes dels pitjors cinc casos a cada categoria perquè el públic pugui seguir votant.
Els nominats per al ‘Pitjor Lobby europeu’ són BMW, Daimler i Porsche; Cabinet Stewart; EPACA; Viscount Etienne Davignon i la petroliera del regne espanyol, Repsol.
Els nominats per al ‘Pitjor rentat verd’ són Airbus; BAE Systems; ExxonMobil; German Atomic Forum i Shell.
Tu també pots participar i seleccionar els guanyadors de les dues categories votant a la pàgina web dels Premis. A la web també pots trobar més informació sobre las empreses candidates
El vot per internet s'acaba el 24 de novembre, i els guanyadors seran premiats en una cerimònia a Brussel·les el 4 de desembre.
Més informació:
Corporate Europe Observatory
Friends of the Earth Europe
LobbyControl
Spinwatch
Web de la Campanya d'Afectats per Repsol YPF
Llegeix altres notícies sobre responsabilitat social publicades a Canal Solidari.
Canal Solidari-OneWorld 2007
06 d’agost 2007
(Maragall dimissió) Iberdrola: Quan el PSOE permet saltar-se la legalitat internacional al Sahara en nom dels diners
Ara, l´empresa Iberdrola ha tancat un acord amb l´Office National d´Electricité(ONE), que és la principal empresa elèctrica marroquina, la que probablement , també ENDESA tingui contactes per tal de comercialitzar energia elèctica a través de la MAT de 400.000 kw al marroc. Doncs Iberdrola ha acordat amb aquesta companyia marroquina, per a realitzar l'estudi de viabilitat de dos parcs eòlics, un d'ells dins del territori del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc.
Segons el comunicat de premsa emès per la pròpia empresa basca, que té el domicili social és a Biulbao, ambdós parcs tindrien una potència total de 200 megavats(MW) i seria lafilial d'Iberdrola qui es garantiria l´exclusivitat per al seu possible desenvolupament i construcció durant la vigència de l´acord d'intencions, que si l´opinió pública d´Euskadi i del conjunt de lé stat pressionen a Iberdrola es podia desfer en favor dels drets nacionals del poble Saharaui.
El comunicat, no obstant això, Iberdrola ha passat per alt -en benefici del seu negoci- el fet que la ubicació d'un d'aquests futurs camps eòlics se situa en un territori il·legalment ocupat pel Marroc, pendent de resolució en el marc de les Nacions Unides, i sobre el qual Rabat no pot exercir cap tipus de sobirania doncs únicament és la potència ocupant.
En un exercici de cinisme destacable, la nota de premsa emesa dimarts passat diu que el projecte de Laayoune (El Aaiun) es situa “en el sud del país (antic Sàhara Occidental)”, tractant amb això de donar legitimitat al seu acord amb la dictadura alauita i resolent la disputa territorial com una mica d'un passat llunyà i freturós de valor. A més la companyia diu voler “contribuir al desenvolupament energètic del país, per al que aportarà la seva experiència, coneixement i tecnologia en el negoci de l´energia eòlica, del que és capdaventera mundial”. De nou el terme “país” es refereix al Marroc malgrat no ser legalment sobirà.
El que Iberdrola pretén és passar per sobre de la legalitat internacional amb la benedicció del PSOE,q ue com ja va dir no pretén respectar el dret a l´autodeterminació del Sahara, i obviar l'informe del sub-secretari general per a Assumptes Legals de Nacions Unides, Hans Corell, qui al gener de 2002 va fer pública la repulsa i condemna de l´Assemblea General de l´ONU cap a l´explotació i el robatori dels recursos naturals o cap a qualsevol altra activitat econòmica que vagi en detriment dels interessos de la població saharaui i privi a aquesta dels seus legítims drets sobre els seus recursos naturals.
Si no volem sentir-nos com una colònia com la macroapagada barcelonina per multinacionals tipus ENDESA o REE, i no es retorna a l´utilitat pública d´interès general a Catalunya, tampoc hem de tolerar que, en el cas d´una altra nació ocupada, en aquest cas per un règim dictatorial monàrquic com el marroquí, faci el mateix sobre el territori del Sàhara per part d´Iberdrola, amb la benedicció del PSOE, que s´autodefineix de "progre", però legitima l´ocupació econòmica al Sàhara de la mà del règim marroquí, sense badar boca.
En el mateix sentit, cal dir que aquest tipus de negocis si es realitzen sense considerar els interessos i desitjos de la població saharaui, incorreran en una violació dels principis de la llei internacional aplicable a les activitats dels recursos minerals en Territoris No autònoms.
26 de juliol 2007
(Maragall dimissió) Llista dels màxims culpables de l´apagada a Bcn: llista directius d´ENDESA, Juan Rosell entre ells
Consellers de:
| ENDESA, S.A. |
| Denominación del Consejo | % Part Total | Fecha Nombramiento (*) | Cargo | |||
| BLESA DE LA PARRA,MIGUEL | 0,000 | 06/11/2000 | CONSEJERO | |||
| D ORNELLAS SILVA,FERNANDO | 0,000 | 20/06/2007 | CONSEJERO | |||
| MIRANDA ROBREDO,RAFAEL | 0,001 | 11/02/1997 | CONSEJERO DELEGADO | |||
| PIZARRO MORENO,MANUEL | 0,009 | 14/05/2002 | PRESIDENTE | |||
| PRADO EULATE,FRANCISCO DE BORJA | 0,000 | 20/06/2007 | CONSEJERO | |||
| QUINTAS SEOANE,JUAN RAMON | 0,000 | 02/04/2004 | CONSEJERO | |||
| RAMOS GASCON,FRANCISCO JAVIER | 0,001 | 06/02/2001 | CONSEJERO | |||
| RECARTE GARCIA-ANDRADE,ALBERTO | 0,002 | 27/05/2005 | CONSEJERO | |||
| ROSELL LASTORTRAS,JUAN | 0,001 | 27/05/2005 | CONSEJERO | |||
| SERNA MASIA,JOSE | 0,002 | 07/02/2000 | CONSEJERO |
(*) La fecha que figura en esta columna será la fecha del primer nombramiento del administrador para el cargo correspondiente en la sociedad cotizada, o bien, la fecha de primera admisión a cotización de las acciones de dicha sociedad, la posterior de las dos.
I més informació complementària i pública:
ENDESA, S.A.
![]() | Partícips en aquesta societat |
![]() | Societats Cotitzades on participa |
![]() | Consellers |
![]() | Autocartera |
![]() | Pactes Parasociales |
![]() | Directius |
(Maragall dimissió) Campanya perquè "Hotmail" es tradueixi al català
La web també cita l'estudi "La salut del català a Internet el 2005" de la mateixa Plataforma, on es conclou que "el català té una gran presència a la xarxa en nombres relatius i absoluts: així, representa la 19a. llengua mundial en pàgines web per parlant i la 26a. en nombre absolut de pàgines web". L'entitat cita també la gran quantitat de blocs en català a la xarxa, als que hi contribueix notablement Blocat (ara Bloc.cat) i la incorporació del català a l'administració i gestió del generador de blocs número 1 a la xarxa, Blogger (comprat per Google), amb la que ja reuneix 35 llengües diferents.
L'entitat recorda que la mateixa Microsoft ha incorporat el català a d'altres vessants, com per exemple la dels sistemes operatius, amb el pedaç per Windows XP o el Windows Vista, que ja es pot comprar directament en català.
A "Hotmail.cat" la Plataforma deixa clar que la web "persegueix l’objectiu d’informar al consumidor sobre els seus drets lingüístics bàsics, com també fomentar el respecte cap al consumidor català per part de Microsoft, així com la millora dels seus serveis i una major Responsabilitat Social Empresarial". A més a més, l'entitat està disposada a cedir de franc el domini a Microsoft en el moment "en què hagi assolit els nivells de normalització lingüística adients i que pertoquen a la comunitat lingüística catalana, en igualtat de condicions amb la resta de comunitats lingüístiques comparables".
La web acaba citant la direcció de la delegació de Microsoft a Barcelona i la direcció d'un formulari "on-line" on hom hi pot adreçar suggeriments.
Microsoft va obrir fa pocs mesos el portal Microsoft.cat dedicat exclussivament a la promoció de productes de la companyia en català, i des d'on hom es pot descarregar diversos pedaços tant pels sistemes operatius de la companyia (les diverses versions dels Windows) com per la "suite" d'ofimàtica Office.
La companyia nordamericana tampoc no ha traduït oficialment el seu programa de missatgeria instantània al català, el Messenger, tot i que per la web circulen diversos pedaços que permeten traduir-lo a la llengua catalana.
19 de juliol 2007
(Maragall dimissió) Salaris: comparativa estatal amb Unió Europea i informe sous de la dona a Catalunya demolidor
| Activitat Econòmica | Euros/any Estat espanyol | Euros/any altra estat de la UE |
| Intermediació financera | 36.948 | 59.195 Luxemburg |
| Prod/Distrib. electricitat, gas i aigua | 34.125 | 59.105 Luxemburg |
| Transport, emmagatzament i comunicacions | 23.206 | 38.586 Luxemburg |
| Industries estractives | 22.843 | 56.507 Països Baixos |
| Act. sanitàries i veterinaries, serveis socials | 21.015 | 50.042 Regne Unit |
| Industries manufactureres | 20.410 | 36.943 Regne Unit |
| Educació | 18.751 | Sense dades |
| Serveis personals* | 18.135 | Sense dades |
| Comerç** | 17.244 | 31.137 Suècia |
| Act. immobiliàries, serveis empresarials | 16.702 | 40.558 Regne Unit |
| Construcció | 15.304 | 36.546 Regne Unit |
| Hosteleria | 12.873 | 24.703 Finlandia |
| Salari mitjà general | 20.438 | 34.412 UE- 15 |
Si aquest fet hi afegim la realitat no sovint reflexada als mitjans, que a nivell estatal hi ha un 19% de pobres, o sigui, de prop de 9 milions de persones que sobreviuen amb menys de 523 euros al mes, la congelació salarial, mentre els beneficis de les empreses cotitzades a borsa i en especial immobiliàries i banca creixen any rere any, la pobresa estructural no para de créixer, i hi ha més rics en menys mans, afegit augment de l´euribor , l que ve a ser el mateix que un sou menys l’any per a més de deu milions de treballadors estatals (la mitjana és de 1.549 euros/mes segons dades d’Hisenda). El culpable? L’Euribor que es manté implacable en els increments, un mes darrere l’altre. A finals de juny ja assolia el 4,506%, en data d’ahir ja arribava al 4,588% amb una mitjana de juliol a 4,565%, posa el limit l´endeutament familiar.
I a nivell de gènere, hi ha a Catalunya a més un informe demolidor: les dones guanyen un 66,6% de sou respecte al dels homes,en dades del 2002 , pitjor que dades estatals, que arriben el 71,1%, per tant més desigualtats salarials de gènere a Catalunya. Un 37,6% de les dones assalariades tenen educació superior, però només el 26,3% ocupen llocs de treball on es requereix aquest nivell de competència, donant una diferència d’11,3 punts. En dades de l´informe, a Catalunya, l’any 2002, les dones van guanyar, de mitjana i en termes anuals, 15.994,63 euros, 227,07 euros més que la mitjana de l’Estat (15.767,56 euros).
Hi ha una dada encara més alarmant de l´informe del Govern català, el diferencial de l´IPC Català amb l´espnayol, hauria de fer que el salari femení català fos major, però, cal destacar que el salari horari de les dones catalanes (7,42 euros) és inferior al de les dones espanyoles (7,45 euros), fet que no es correspon
amb el signe del diferencial d’inflació que té l’economia catalana respecte de l’espanyola (de +0,2 dècimes l’any 20023). Si el nivell de preus és més elevat a Catalunya que a Espanya, seria econòmicament més lògic que el salari per hora cobrat a Catalunya fos també més elevat que el
cobrat a Espanya, com així succeeix en el cas dels homes (9,96 euros de mitjana catalana enfront dels 9,23 euros de mitjana de l’Estat).
Caldria difondre l´informe per trobar l´arrel de múltiples problemàtiques socials i desigualtts salarials, del llarg camí cap a la plena igualtat que encara queda llunyà i que l´informe del Govern, en aquest cas és acurat, tot i mancar dades més actuals, posa de relleu les mancances de l´ocupació femenina a Catalunya.
10 de juliol 2007
(Maragall dimissió) Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat

Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.








































